Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Opinar sobre una opinadora. Això és el què faré ara. Els intel·lectuals que s’autodefineixen intel·lectuals em mereixen ja una reflexió de bon principi. Ella n’és una. Quan en un dels seus articles parla de "nosaltres, els intel·lectuals" o "un grup d’intel·lectuals hem fet…", no ho sé, però em ve una mena de sensació estranya que fa que m’acabi de llegir l’article amb mala maror a l’estómac.
Però bé, la Rahola és un mite. La seva participació al programa d’èxit que condueix el Cuní (l’amo, xD) i, no ens enganyem, les seves brillants aparicions al Polònia, l’han tornat a posar d’actualitat. (hi ha més…)
Amb un gran historial darrere, amb èxits i fracassos, amb lluites i batalletes constants, sembla ser que és una dona imparable.
Malgrat pugui tenir molts posicionaments amb els que no combrego, confesso que m’agrada veure-la a Els matins (quan puc) fotent canya a convidats en tants diferents temes. Suposo que ja la van fitxar per això, per fotre entre l’espasa i la paret a entrevistats, i per treure suc d’aquests i dels temes que tracten. Penso que ho aconsegueixen. Per altra banda, és una dona que de ben jove jo admirava, sense massa arguments, tan sols pel fet de ser dona diputada a Madrid plantant cara i tenint un cert pes específic a l’Ajuntament de Barcelona (aquesta era la imatge que tenia jo…).
També estic segur que és una persona que no desperta massa simpatia, senzillament pel mateix motiu. Sí que és veritat que entre ella i el Cuní (que li agrada força parlar…) no deixen escoltar sovint a altres veus que podrien ser més interessants que ells.
La seva feina és exclusivament opinar. Ja m’agradaria poder-ho fer jo també això. I ara resulta que la Rahola, deixa les seves col·laboracions a El Periódico i El País per dedicar-se a La Vanguardia. Aquest salt deu ser donat per causes econòmiques, suposo. Causes ideològiques? Potser també. La Rahola es fa gran.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al vol t´agafo el comentari. Buscava un article de la rahola sobre Catalunya, que m´han dit que està molt bé. No m´estic d´escriure´t. Jo sóc un fan de la rahola. Crec que és una ment lúcida, i crec que el salt a la Vanguardia és un reconeixement a la seva vàlua. el que passa és que a Catalunya ens costa molt reconèixer la vàlua de la gent brillant, i més si són dones. Jo sóc de la teva generació, crec, i t´asseguro que fa anys que la considero un referent. Ah, al Polònia, fantàstica! Però m´agrada més l´original.