Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Després d’escoltar diferents notícies a la ràdio i a la tele, se m’acut una història, potser ridícula, però crec que pot ser reflex del què crec que està passant…
Un fruiter de renom vol posar a la venda taronges de la collita d’aquesta nova temporada, i com a bon venedor atent amb la seva clientela -per això ha assolit ser de renom- vol oferir el millor producte. Ell, amb la seva camioneta, s’acosta a Mercabarna per veure els diferents tipus de taronja que han portat per la venta al major. Caminant per aquells llargs passadissos plens de palets i fruites per a totes bandes, veient les taronges que ha d’escollir s’adona que no n’hi ha cap que sigui la millor per satisfer la seva clientela. (Continua llegint…)
Però clar, rumia una estona i veu que té tres opcions:
1: Ha d’escollir entre no agafar taronges, cosa que vol dir deixar als seus clients sense l’oportunitat de tenir taronges de nova temporada, i no vendre’n (recordem que és el seu objectiu) i esperar en una altra ocasió que n’arribin de més bones.
2: Agafar-ne d’un tipus que no fan gaire bona cara, però si n’escull ell mateix unes quantes encara es poden aprofitar, i per tant podrà satisfer els clients pradencs impacients per tastar noves taronges.
3: O l’última opció, agafar-ne una de corcada, amb la que sí, oferirà a la clientela taronges de nova temporada, però el resultat serà que no tornaran més a comprar. Val a dir que aquesta última opció, són taronges que li surten regalades -cosa que a ell li suposarà tenir un 100% de guanys a curt termini amb la seva venta-.
Ah, me n’oblidava! El fruiter es podria trobar que sense gairebé adonar-se’n, la seva competència agafés taronges d’aquestes corcades i les posés a la venda ven barates, fet que suposaria que cap client aniria a la seva botiga (ara) a comprar-li taronges.
No sé si s’entén la història…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara que la darrera opció no té credibilitat, per què sempre hi ha clients que van a corre cuita sense mirar el preu. I tampoc tots no són ton-tos i cegs.
Encara que hi ha una dita que diu "Que en el país dels cegs el de l’ull tort és el rei".
Encara que h