Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Cel ben serè. La gebrada caiguda durant la nit es manté fins ben sortit el sol. A la foto, aquesta glaçada (tal i com en dic jo de la gebre) encara es nota als voltants d’El Soler de n’Hug poc després de les vuit del matí d’ahir -espero que es pugui veure bé-.
El blanc que hi ha escampat arreu per sobre l’herba seca, les bales que no van cabre dins el cobert pintades de blanc, són la mostra que de fred, en fa. La veritat sigui dita, fa fred però no fa tant fred com fred m’agradaria que fés. El fred, tot i ser fred, m’agrada que sigui ben fred. M’agrada veure el baf acompanyar les paraules que surten de la boca dels que estàs parlant; una mostra més que l’entorn està refredat. (hi ha més…)
Gent amb les mans a les butxaques, alguns gorros posats, bufandes… ja anem veient aquestes imatges, encara que siguin cares de veure i només en algunes circumstàncies, com per exemple el diumenge a la tarda al camp de futbol, o de bon matí i ben entrada la vesprada pels carrers.
No tinc ni idea de si és culpa del canvi climàtic o de què carai és degut, però sí és cert que el fred costa més d’arribar, i tampoc és que de fred aquest any en faci molt. Per això aquest article és una mica exagerat, un article que m’agradaria haver escrit havent patit més fred, havent hagut de portar més cops la bufanda, havent vist més bafs, havent vist més guants, havent vist més gebrades…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Isaac, estàs fet tot un lingüista!
De l’article, en destacaria 2 frases, que noi, són bones:
"fa fred però no fa tant fred com fred m’agradaria que fés"
"El fred, tot i ser fred, m’agrada que sigui ben fred"
Veig que el fred no et glaça les idees.
Afegint una cullarada al què tu comentes, i en versió més típica d’un avi que no pas d’un jovenàs, crec que aquest fred ja no és el què era. El fred ha perdut molt. El dia a dia i les estadístiques meteorlògiques ho confirmen.
Potser d’aquí 10 anys ja ni direm allò de "quin fred fa! quin fred fa…"
Com va senyors?
Potser si que no fa tant fred com abans, però jo en tinc, i molt!!
Des de que va bufar el primer alè d’aire fred que estic constipada, i no hi ha manera de que el refredat em deixi tranquil·la! Així que Isaac, espero que no t’enfadis si et dic: tant de bo que no en faci més! (encara que això vulgui dir no veure el planell de la Serra nevat, que és una de les estampes més boniques que hi pot haver, però al pas que vaig, m’hi jugo la salut!!)
A cuidar-se!!
Noi… jo també dec ser raro, però; el fred m’agrada. M’agrada que faci fred, quan n’ha de fer, i ara és l’epoca de començar a fer-ne. Per tant, m’agrada. M’agrada tenir les orelles vermelles, poder posar-te les mans a la butxaca, i haver de picar amb els peus a terra per escalfar-los! Anar amb la jaqueta gruixuda (o no tan gruixuda..) per fires i mercats, amb un bon gorro i uns bons guants si vas a esquiar o sencillament al camp de futbol a correr..
Avui encara m’han dit: "I no tens fred amb màniga curta?" I és que el fred, amics, no és el problema! Si tens fred, sempre tens l’opció de posar-te un jersei, o dos.. o una polar..o un polar i una jaqueta amb els dos jerseis a sota.. etc, i si no en tens prou ficar-te vora la llar de foc o la calefacció per recuperar-te!
La calor si que fot (si més no a mi, i els que em coneixeu ja ho sabeu prou..) ja que un cop t’has tret tota la roba, només tens opció de ficar-te dins una nevera, i aixó… a hores d’ara, encara és dificil..
Per tant, cada cosa al seu temps…