Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Sortint de l’acte de constitució del Consorci del Lluçanès, vaig mirar com havia anat la sessió inaugural de la Fira de Frankfurt. Es destacava de forma molt considerable el discurs de l’escriptor Quim Monzó. I vaig disposar-me a llegir-lo. Acabant de fer-ho, vaig pensar que havia valgut la pena. No passa sempre això.
Va fer un discurs que, fugint una mica d’estudi, no va deixar de dir el què s’ha de dir. I ho va fer d’una forma ben original.
Ara bé, pel meu gust, hi va faltar alguna injecció de reivindicació nacional. En teoria aquesta és una fira que projecta les nostres literatura i cultura al món. Doncs que tothom sàpiga que es correspon amb un país sense estat (tot i que la referència al Nobel occità ja va deixar anar les notres condicions, podia clarificar-ho més) i que tenim uns anhels nacionals a satisfer. Que la cultura i la literatura de casa nostra necessiten d’uns suports que ara sovint se’ls neguen.
Per la cultura i la literatura catalanes, INDEPENDÈNCIA.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per a mi, tot això que deis en el vostre article que no va dir Monzó sí que hi és en el seu text. Ara, hi és entre línies i en termes irònics. Supòs que Monzó no tenia cap altre remei que ser políticament correcte: en el nostre país -o quan parlam del nostre país- no sempre podem dir el que volem, si no volem tenir al darrere un fiscal que es preocupi per saber si som delinqüents o no. Però sí que els va deixar ben clar qui som i què volem.
Monzó és un escriptor intel·ligent, i sap dirigir amb mestria una ploma que fa anar allà on vol. En aquest cas, a dir sense dir; a jugar amb les paraules a dibuixar una realitat de segles. No crec que callàs per por, pels silencis que sempre ens han envaït, sinó que va parlar com va voler, amb el seu to de sempre, perquè l’entengués qui el volgués entendre.
I, personalment, voldria afegir que m’agradaria ser culturalment, literàriament i políticament independent.
Gràcies