Isaac Peraire Soler

L’aspectre de les religions sempre m’ha despertat interès. Vaig escriure’n fa temps un post aquí, vaig fer una optativa de Sociologia de la religió i ara m’acosto al món apassionant de la dona musulmana. Llegeixo el llibre "Sólo las diosas pasean por el infierno", de Azadé Kayaní (escriptora exiliada iraniana) i Martha Zein (periodista d’investigació), en el marc d’un curs a distància de la UB, que tutora la Nazanín Amirian (politòloga iraniana). El curs es diu com el títol d’aquest post. 

I ahir vaig assistir a la conferència "L’islam i els drets de la dona al Marroc", organitzada per la UVic, a càrrec de Fatiha Benlabbah, que entre les mil i una cosa que és i ha fet, destaca la vice-rectoria i professora investigadora de l’Insitut d’Estudis Hispano-Lusos de la Universitat Mohammed V de Rabat i membre fundadora de l’associació Le Féminin Pluriel, entre moltes altres coses. (segueix…)

Sobre el llibre i el curs, apassionants. És un llibre que dóna per construir un fòrum (que de fet és el què consta el curs) i que parla de molts, molts detalls de la dona musulmana, tractant molts conceptes com drets, oci, costums, cinturó de castedat, hime, Corà, hijad, poligamia, vel, immigració, integració, marginació, racisme, ablació, violència, fills, filles, educació… Bé, complet i extens.

Pel què fa la conferència d’ahir, la Fatiha Benlabbah va fer una exposició de la situació de la dona al Marroc, que es va cuidar d’explicar que era ‘privilegiada’ en comparació a moltes zones del món musulmà. Ella, va fer una explicació trencadora d’estereotips.

Però jo em quedo amb algunes idees. L’islam és una religió humana, igualitària, pacífica, que no permet el seu ús per afany de poder. Ha permès des de fa molts anys la igualtat entre sexes. (Aquestes són unes idees que la Làtifa ja ens les havia fet arribar quan anavem a cole). El problema és que actualment no hi ha un sol islam, hi ha varis islams. I no és de l’islam la culpa, és del musulmà que ha fet una interpretació tendenciosa dels textos; la religió i el seu missatge són universals, té molt carinyo i respecte a les dones i a la igualtat.

Penso que tot això ens aporta molt. Nosaltres, i m’hi incloc, posem en una mateixa bossa els integristes islàmics, alguns terroristes, l’acció terrorista (que algun dia parlaré del fons d’aquesta acció), i a tota la gent de procedència d’algun punt de l’extens món islàmic.

Concretant més en el Marroc, la Fatiha ens comentava que des de fa molts anys la dona s’ha incorporat a quotes de poder (lluny encara de la paritat, evidentment), però hi ha ministres, diputades, alcaldesses, organitzacions de dones… Existeix un Pla Nacional d’Acció per la integració de la dona al desenvolupament del país, que compta amb el suport de l’ONU; hi ha grans avenços amb l’estatut de la dona i el codi civil; el divorci, custòdia de fills, repartiment de béns… Tot un seguit de reformes i accions que permet a la dona anar guanyant terreny al Marroc. Repeteixo que va dir que el Marroc era potser com una excepció al món islàmic.

I que amb aquest esforç institucional, de jurisprudència, de legislació, no n’hi havia prou. No té sentit sense consolidar aspectes com l’educació en matèria de drets i igualtats humanes, o un bon treball en el terreny social.

Bé, completíssima xerrada, amb un tema que no ens hauria de passar desaparcebut per a entendre moltes coses que passen al món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!