Isaac Peraire Soler

Últimament he tingut ocasió de ser espectador de primera fila de diverses creativitats artístiques del jovent. El dia de La Marató vaig endinsar-me en l’espectacle "Que torni Seguei!" que organitzava l’àrea de joves de l’Ajuntament de Vic amb consonància amb entitats i grups de joves de la capital osonenca (mira la galeria de fotos). Una convocatòria que va convertir el Centre Comunitari de Vic en un centre solidari i de percepció que els joves són molt capaços de fer teatre, dansa, música… i fer-ho ben fet.

Participar activament en aquell acte (la meva feina actual em va brindar l’oportunitat), malgrat ser en un cap de setmana realment atepeït (amb fira i congrés), és un orgull i una satisfacció. També una sorpresa. I una constatació: els artistes joves són molts, i molt bons. Jazz Fugaç, Joana Serrat, el grup de teatre La Palangana, Kiska kiska, , Gran Vermú, Carrouages, L’orquestra d’en Gregori, i tants d’altres que hi van participar. (hi ha més…)

Per altra banda, aquest divendres vaig ser a l’INSTIVAL, la festa de Nadal de l’I.E.S. Jaume Callís, que consta en una representació (teatral, musical…) de cadascun dels grups dels diferents cursos de l’Institut. Alguns més bons que d’altres (evidentment) però la gran majoria amb una especial dedicació, nervis, les ganes que tot surti bé… Aquesta és una sensació que es nota, i que m’agrada notar. És fantàstic que s’impliquin, que hi posin sentiment (amb el ‘que torni Serguei!’ també vem experimentar-ho). A l’Instival, hi havia premis pels millors de cada cicle. El de Batxillerat, el va guanyar el grup amb el que jo faig pràctiques, les noies i els nois de segon de batxillerat C, molt artistes tots ells (són els de la foto). Felicitats!!

A l’institut de Prats, la festa de nadal també va en aquest sentit. En les èpoques que hi anavem ja funcionava, i em consta que segueix sent també exitosa.

Tot plegat, em porta a una sèrie de reflexions. S’ha d’impulsar aquesta creativitat que el jovent porta dins. S’ha de donar-hi suport, no es poden sentir sols. En molts casos ja és així, però no es pot abandonar. No es pot deixar passar per davant sense donar-hi un impuls, aquesta creativitat que el jovent amaga i que de tant en tant ens mostren i ens en fan partícips s’ha d’empènyer. En el camp del teatre, de la música, de la dansa, de l’art…

Ells hi posen ganes, tenen una flama encesa. No se’ls pot deixar apagar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!