Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
És una llàstima perquè no sembla pas mal xicot, però crec que torna a equivocar-se i com em sembla recordar que va dir el Piqué… "Artur no seràs mai president de Catalunya". Avui hem sentit les seves declaracions i realment torna a caure al mateix parany. Ell contra tots, i no se’n sortirà. Sembla no adonar-se que, ara, sol no pot anar enlloc. És lògic i normal que no accepti el tripartit, i que d’ara endavant faci una oposició ferma enfront aquesta opció. Però el què crec desmesurat és dir coses com "aquest pacte toca la qualitat democràtica d’aquest país". Ei!!, que la llei és una, i això del pacte de progrés no és il·legal!! Ah!! ni il·legítim!! O és que no hi va haver una majoria de votants que ho van fer a forces d’esquerres?? (Hi ha més…)
No pot sortir criticant ERC perquè ha pactat amb el PSC quan ell va ser el primer d’intentar-ho. Escoltant la seva compareixença, doncs, m’ha semblat de molt poc nivell i de poc significat, sense saber ben bé com sortir-se’n i molt descol·locat. Zapatero ara no li ha pogut fer cas i no ha estat capaç de doblegar Montilla.
Per altra banda, un dels errors de la cultura política d’aquest país -i en són responsables tots els partits- és que s’entenen les eleccions com a presidencialistes, i no parlamentàries. I és al revés.
Crec que un govern com el que s’està apunt de reeditar és el que més garanteix (a banda d’un amb majoria d’Esquerra…) més política social i nacional per al nostre país. I l’aposta estratègica d’ERC és la que la història (esperem-ho) avalarà com a positiva. És ja un èxit d’un bon principi que el PSC i el Montilla no hagin fet cas de Zapatero en les negociacions del govern; és positiu ja d’un principi que el PSC i el Montilla acceptin un govern que permeti avançar en la plena expressió de la nació catalana. És positiu la reacció totalment contrària dels espanyolistes més rancis per l’entrada dels independentistes al gover; això vol dir que quelcom s’està fent bé.
Crec que és des del govern on es poden fer realment polítiques d’emancipació social i nacional. Mai des de l’oposició. Evidentment un pacte suposa renúncies, però també significa molts avenços. I un és garantir un govern que treballi pel benestar de la gent i per seguir avançant per l’horitzó que avui és més proper de la independència.
Jo confio i seguiré treballant en aquest sentit. Si cal aliar-me primer amb els socialistes; doncs ho faig. Mica en mica construïm la base social que pretenem i necessitem per alliberar el nostre país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ets un venut als sociates. Que t’aprofiti el Montilla, a mi aquest xarnego no em representa.
Adéu Carod, adéu Puigcercós. Ara ja no sou catalanistes. Que us aprofiti amb l’espanyolista José Montilla. Nou sereu el meu govern, no sereu el govern de Catalunya, sereu només el tripartit, el malson d’aquest país.
Bones Isaac,
L´article està bé, hi ha quelcom d´ell que comparteixo i quelcom d´ell en que divergeixo.
Sincerament, després de l´experiència del tripartit es fa difícil pensar que aquest govern pot encaminar Catalunya cap al camí del progrés; si bé també és cert que l´experiència no massa positiva els ha d´haver servit per aprendre dels errors, no em sembla massa coherent aquesta aliança; l´Entesa arriba pocs mesos després d´un important "rifi-rafe" entre PSC i ERC que va comportar la sortida d´ERC del govern de la Generalitat d´una forma poc amistosa, fet que ningú d´ERC sembla recordar. El PSC ha fet mal a Catalunya i a la seva imatge i ara és qui ens proporciona un president de la Generalitat que, amb tot el respecte, no crec que respongui a les expectatives que els catalans esperem del nostre president. Tot i això, ara que ja hem deixat enrere el procés electoral cal treballar per Catalunya, prescindint de qui governa, tot i que tenint a Montilla com a president és difícil estar d´acord amb allò que diu "si no pots tenir el (president) que vols, vulgues el (president) que tens".
Seguim debatint, Isaac!