La setmana passada es va commemorar el 25è aniversari de la mort de Xesco Boix. Pioner de la cançó folk a Catalunya i, sobretot, animador infantil, jo vaig conèixer-ne el seu nom a través de la música que fèia. Quan jo vaig néixer, ell ja era mort. Però la música persistia, i persisteix. És el què té la música. Les primeres cintes de “caset” que ens posaven a casa, o tot anant en cotxe, eren del Xesco Boix. Mil i una cançons. Des del John Brown era un petit indi, la bicicleta, el gripau blau o la presó de Lleida, entre tantes tantes d’altres. Unes cançons que ens distrèien i, alhora, ens educàven.
El recull que en va fer Vilaweb (clica aquí) és fantàstic!
Us deixo amb aquest vídeo que comença amb una excel·lent cançó dels N’Gai-n’gai, i continua amb una de l’homenatjat. Tot esperant que la seva música no es perdi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina cançó més preciosa! feia temps que no l’escoltava… pell de gallina!
Isaac ets genial, en Xesco va ser en la meva etapa de mare un punt de referència en l’educació dels meus fills, el que passa que les persones gaire sensibles sempre tenim les de perdre en aquest món de competivitat, consum i violéncia, els idealistes som titllats de mentalment deficitaris. Ell i tans d’altres en van patir i patim les consequéncies. A reveure