Ismes

El passat dimecres vaig llegir l’article de l’Oleguer Presas, La bona fe, publicat conjuntament a Vilaweb, el diari basc Berria i el setmanari Directa.
Pensava escriure’n un apunt donat que parla de l’estat de dret i el creia oportú per les darreres notícies de politització de la (in)justícia espanyola. Ho vaig deixar per raó de temps i ara ja s’ha produït un gran repercussió. […]

A part del meu suport per l’Oleguer, de seguida vaig llegir articles que no deixaven dubte sobre el cas i que comparteixo plenament. Es tracta, sobretot, del Mail Obert de Vicent Partal, perquè jo també crec en la repercussió de l’esport (tot i que també es pot instrumentalitzar) i de l’article d’Alfred Bosch a l’Avui, Pilotes inflades.
L’Oleguer va donar la seva opinió mostrant els dubtes de l’estat de dret en el que viu, carregat d’hipocresia i del que no pot fer més que desconfiar. Això ha suposat el trencament de l’acord comercial amb una marca esportiva que el patrocinava, donant un exemple més d’allò que s’entén per llibertat d’expressió en l’estat espanyol per allò que convé.
Oleguer comparà el cas de De Juana Chaos amb els de l’exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, l’empresari De la Rosa o l’exsecretari d’Estat Rafael Vera, entre d’altres.
Oleguer ha mostrat sovint el seu sentit comú i el seu grau de coneixement. Potser s’equivocà quan els periodistes el van fer parlar en una roda de premsa després d’un entrenament? D’acord, però de què ens queixem? Surt un futbolista, que pensa (!!) i ho fa en la seva societat perquè no està d’acord amb un model que provoca desigualtats. De seguida em vingué al cap la reacció quan fou descobert que Guardiola llegia en el seu temps lliure en lloc de jugar a les cartes o qualsevol altra afició i que era un seguidor de l’obra de Martí i Pol.
El bo de l’Oleguer té uns coneixements acadèmics que li permeten raonar sobre la seva societat a més de jugar i viure del futbol. I quan mostra la seva opinió és pol·lèmic. Però si ha fet la tasca que haurien d’haver fet polítics i alguns "periodistes"!! I un dels primers en censurar la seva acció és el seu president, el políticament correcte Laporta, que parla del "noi" que ha escrit en una "revista poc coneguda".
Amb la repercussió mediàtica que ha tingut (i la que rebrà Oleguer professionalment i com a persona), quin és el problema? Que l’article es publiqui en un diari basc? Que ho faci en setmanari de moviments socials?
Eto’o realitza accions pels pobres d’Àfrica i nens amb poques possibilitats i s’engrandeix la seva figura. Ja no parlem de Ronaldinho, accions de les que la ONG futbolela que el paga molt bé no en veu ni un cèntim perquè no disposa dels drets d’imatge…
Thuram arriba aquí amb la imatge de persona conscient dels problemes socials i quan en una roda de premsa parla dels conflictes de la immigració alguns periodistes el reflecteixen com a la gran ànima intel·lectual del vestidor. I no dubto que sigui una persona que se’n preocupi.
Però un jugador d’aquí no pot expressar la problemàtica que veu i viu en el seu país?
Jo també estic fet un embolic.

M’hauria agradat escriure una relació d’apunts que he anat llegint en la catosfera de suport i opinió sobre l’article de l’Oleguer. Suposo que si algú està llegint aquest apunt també n’haurà trobat d’altres similars o millors o també n’haurà escrit un. Per tant, de moment ho deixo aquí que no em vull embolicar més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!