De manera cíclica, i especialment després que Jordi Pujol abandonés la primera línia política l’any 2004, s’ha debatut, més mediàticament que no pas en el sí de Convergència i Unió, quin havia de ser el seu lideratge principal. A pocs mesos del tercer assalt d’Artur Mas a la Presidència de la Generalitat, la portaveu d’UDC ha manifestat que els democratacristians no renuncien in aeternum al lideratge de la Federació nacionalista, després de comprometre el seu total suport a Artur Mas en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Certament, els índexs de valoració que rep des de fa anys Josep Antoni Duran i Lleida enquesta rera enquesta, a nivell de tot l’estat, són una immillorable targeta de presentació. Són unes molt bones credencials polítiques per aspirar a lideratges i reconeixements. Duran Lleida ha estat un gran actiu per a la Federació, tot i que els resultats a les eleccions a Corts de CiU dels anys 2004 i 2008 han estat modestos. Duran va aconseguir 10 escons en ambdues conteses electorals en front dels 15 que va aconseguir Xavier Trias l’any 2000.
Les expectatives electorals de CiU a curt termini són, segons les enquestes, força encoratjadores per posar fí a l’engendre del Tripartit 2.0. El descrèdit d’aquest fòrmula de govern amortitzada, el desgast que pateixen els governs davant de crisis econòmiques com l’actual, la revalorització de la marca CiU i el bon to que envoltarà el missatge de la campanya electoral d’aquesta Federació són elements que juguen al seu favor. També és cert que la litúrgia de les campanyes electorals provoquen sovint, a tots els partits polítics, tensions i nervis a l’hora de confeccionar les llistes electorals. Acabem de viure, en el cas de la capçalera de CiU a la circumscripció electoral de Lleida un clar exemple d’aquest estat de coses. UDC ha amagat amb la candidatura de Josep Maria Pelegrí com a cap de cartell, però la prerrogativa de la designació estava en mans de CDC, segons els Estatuts de la Federació.
La torna s’acaba de produir amb les declaracions de la portaveu d’UDC, que acaba d’afirmar, segons publiquen alguns mitjans de comunicació, que remaran a favor d’Artur Mas d’aquí a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, però que no renuncien en un futur a que Duran Lleida lideri la Federació en el supòsit que Artur Mas no assoleixi la Presidència de la Generalitat. Ens trobem doncs davant d’un nou avís de la Direcció d’UDC que cal interpretar en el sentit de la necessitat de marcar paquet, en termes periodístics o col.loquials. Sens dubte Duran Lleida i UDC estan en el seu dret de referir-se a l’aval de les enquestes per situar la seva candidatura al lideratge de CiU. Es una dada objectiva i un actiu del que CiU se n’ha beneficiat, però a pocs mesos de les eleccions més trascendentals pel projecte polític de CiU no sembla que hagi de ser una peça per col.locar al tauler d’escacs. La referència demoscòpica em recorda però, que segons la darrera enquesta del CIS, Rosa Diez (Unión, Progreso y Democracia) és la líder polític més ben valorada pels espanyols.
El pas endavant d’UDC, defensant l’únic lideratge públic del que disposa el partit democratacristià, és un gest estètic que no hauria de treure’s del contexte de l’escenificació mediàtica que persegueix. Estem davant d’un supòsit que no caldrà plantejar, doncs Artur Mas serà, gaire bé amb tota probabilitat, el proper President de Catalunya. El recanvi doncs, continuarà sent recanvi. Però en el supòsit que José Montilla revalidi la Presidència del país gràcies al suport dels seus actuals socis, fet que es produirà sens dubte si sumen 68 escons o més, el lideratge de CiU haurà de continuar sent assumit per CDC, no solament perquè disposa de potents lideratges alternatius sinò perquè el seu pes polític i la seva dimensió ho justifiquen i ho aconsellen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!