Casa Nostra Casa Vostra, Òmnium Cultural i el Sindicat de Manters han llançat una campanya per a denunciar la vulneració de drets polítics de les persones sense nacionalitat espanyola. Segons apuestes entitats más d’un milió de catalans no podran votar a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer perquè no tenen la nacionalitat espanyola. Per a respondre-hi insten les persones que no tenen previst votar a cedir el seu vot, segons informa el web Xarxanet.
L’actual legislació espanyola no reconeix el dret a vot a les persones que no tenen la nacionalitat espanyola. A Catalunya, segons Xarxanet, a dia d’avui en són 1.159.000 persones. Les entitats que impulsen aquesta campanya alerten que aquesta privació del dret a vot és una clara vulneració dels drets fonamentals i un incompliment flagrant de les directrius del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
La lluita per adquirir la nacionalitat –i, doncs, tots els drets que hi són compresos– afecta tots aquells conciutadans que no la tenen reconeguda. Que no són pocs: un milió dels set i mig que s’estima que vivim a la Catalunya estricta. Una incoherència més en unes societats que es tenen per exemple de democràcia.
Si al llarg del segle XX la lluita per la democràcia plena se centrava –si més no en aquells estats que es proclamaven demòcrates– en el dret a vot de les dones i els joves, ara la lluita pel dret a vot de totes aquelles persones que, sigui quin sigui el seu origen, viuen en una societat concreta ha esdevingut prioritària per als qui defensem els drets humans.
Una qüestió que haurà d’incorporar-se en la futura Constitució de la República Catalana. Fa uns dies vaig intentar plantejar-ho amb un comentari a una informació de Vilaweb sobre el projecte de Constitució i la resposta va ser decebedora, potser perquè no em devia fer entendre. Un altre opinador s’hi va revoltar titllant-me de “bonista”.
Em va fer recordar aquells debats a l’entorn del reconeixement del dret de la dona a votar previs a l’aprovació de la Constitució de la República Espanyola del 1931. Quan els qui s’oposaven al sufragi femení –incloent-hi algunes destacades feministes– al·legaven que les dones votarien per les dretes i que, per aquesta raó, se’ls havia de negar el dret a vot.
Si ser bonista vol dir defensar el dret de totes les persones que conviuen amb nosaltres a tenir els mateixos drets que tinc reconeguts i que a elles se’ls neguen, no hi ha adjectiu que més m’agradi que aquest. I ja fem tard d’incorporar –si no s’ha fet ja– aquesta qüestió cabdal en els debats sobre la futura Constitució del nostre país. Perquè aquest no serà de debò lliure si no ho som tots els que hi convivim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!