Quan fa un any de la seva mort, el Correllengua d’enguany homenatja l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó. Acabo de comprar i tinc pendent de llegir i, de ben segur, comentar-lo per a media.cat, l’observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el llibre “Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa”, de Jordi Tormo i Santonja. amb pròleg de Núria Cadenes (Ara llibres), que passa per ser-ne la biografia autoritzada.
Vaig conèixer i tractar la Isabel-Clara a les darreries de l’aventura de la revista Canigó que va dirigir durant tant de temps juntamente amb el seu home, Xavier Delfó, on vaig col·laborar com a articulista polític. Sóc conscient del que ella va representar, amb el seu vigor i dedicació: puntal de la nostra cultura i exemple de periodisme fidel al país (Països Catalans) i, doncs, a la llengua. He escrit alguna vegada que, quan ells dos van decidir posar fi al setmanari, el país va perdre una revista en català –i com que vaig presidir l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) sé què vol dir això– i va guanyar una extraordinària escriptora. La feina feixuga de dirigir Canigó en aquells temps i condicions de ben segur que li treien les hores i l’atenció que li calien per a la seva fructífera obra literària.
La Isabel-Clara Simó, però, mai no va deixar de banda el seu ofici de periodista i va seguir escrivint per als mitjans. Fidel articulista a l’Avui (després El Punt/Avui), no hi va faltar mai el seu article diari fins a la vigília de la seva mort. Canigó va acabar quan la parella que la feia possible va constatar que un projecte pel qual feien difusió trepitjant territori –la seva conversió en diari– era inviable en aquells moments per falta de suport. Ella mateixa era molt crítica amb el nou règim instaurat a Catalunya després de l’aprovació de l’estatut d’autonomia. I solia dir que allò que el franquisme no havia aconseguit enfonsar –la seva revista, autocentrada en els Països Catalans– ho havia enfonsat l’autonomia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!