Humoristan, el museu digital que reuneix dibuixos i informació de 150 anys d’humor gràfic, publica una entrevista a un dels millors dibuixants catalans de còmic del darrer terç del segle XX i inicis del XXI: Alfonso/Alfonso López. Lleidatà com jo, conec l’Alfons des de fa més de cinquanta anys (ai!). Vaig treballar amb ell –sense cobrar ni un ni l’altre, no cal dir-ho– a la revista Grama de Santa Coloma de Gramenet que va representar per als dos –com dedueixo dels comentaris que en fa– un extraordinari camp d’aprenentatge.
Val la pena de llegir íntegra l’entrevista perquè, a más de recórrer la trajectòria vital i creativa del personatge, dóna vida al context de cada moment d’aquesta història trepidant que va ser per al còmic un extraordinari caldo de cultiu, en especial el període just anterior i posterior a la mort del generalot. Amb experiències molt vives –i encara actuals–, d’altra banda, sobre els esforços i dificultats, sovint insuperables i insuperades, per crear i publicar còmic en català (aquella meravella que va ser, per exemple, la revista Cul-de-sac).
Sovint hem parlat amb ell de la ceguesa dels actuals mitjans catalans en línia que, per regla general, prescindeixen d’aquest imprescindible gènere periodístic que són l’acudit i la historieta gràfica. Tan imprescindible com ho són l’editorial i l’article d’opinió. Personalment, sempre he cregut que, molt sovint, és més frapant –i entenedor i captivador– un acudit que un article d’opinió, editorial inclosa. Si ho voleu comprovar, us recomano veure el documentari dedicat al gran Perich que va passar dimarts TV3 a “Sense ficció”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!