Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 9 de juny de 2009
El degoteig d’empreses que tanquen o fan reducció de personal no minva tot i que el Govern espanyol s’afanya a dir que hi ha indicis de recuperació de la crisi econòmica. Un ha de mirar només el seu voltant per veure que això no és així. Amics que estan patint reduccions de jornada, altres que estan un dia a la setmana a l’atur o, el pitjor, que han quedat sense feina perquè l’empresa ha tancat.
El nyap del Plan E d’inversió local per maquillar l’atur i poder dir en campanya que s’ha reduït el número de persones sense feina o el que estan preparant ara per a municipis petits amb una inversió per càpita important no fan més que distorsionar les dades en benefici dels qui des de Madrid ens governen però alhora deixa en evidència qualsevol solució ferma. No dic que no s’hagin de fer tots aquests programes per crear ocupació, encara que sigui de manera temporal, per dinamitzar alhora l’economia però hi ha altres problemes greus de fàcil resolució i que només depenen del govern. Penso en els problemes que tenen moltes empreses per cobrar de les administracions incomplint les lleis que els mateixos parlaments han aprovat i generant una situació d’ofegament fins ara inigualable. Penso en el bé que farien si des de Madrid, que és qui en té les competències, apliquessin una reducció, almenys fins a sortir de la situació de crisi, d’impostos com l’IVA o l’IRPF que ens ajudarien a reactivar de veritat el consum i ens seria més fàcil a tots plegats, empreses i famílies, arribar a final de mes. També ajudaria a les empreses una rebaixa de les quotes de la Seguretat Social i permetria així afavorir la liquiditat dels negocis i faria més viable la contractació de més personal. Són decisions de voluntat política tot i que potser poc rendibles o poc explotables mediàticament per recollir-ne després els fruits a les urnes. El Govern espanyol opta per donar una xifra multimilionària per destinar a obres i envair-nos de grans cartells publicitaris que ho anuncien en comptes de prendre aquestes petites decisions de gran impacte que segurament beneficiarien un conjunt més gran de població. I què dir del nostre finançament… el mal endèmic que ens ha esgotat com a ciutadans. Fem el gran Estatut, ens l’aproven, i després qui ho ha de fer no el respecta. Les lleis s’han d’acomplir, no només aprovar. De l’Estatut en penja el finançament que no arriba. Catalunya viu en aquests moments de crèdits i això és intolerable. I tot es va dilatant. En època de bonança, qui dia passa any empeny, però quan les coses van mal dades, l’escalfament global puja i aquesta és la lectura que jo faig de les eleccions, encara que siguin les europees. Zapatero n’ha de prendre nota i els 25 diputats del PSC al Congrés que s’ho facin mirar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!