Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 15 d’abril de 2008
El predictible destapament de la configuració del govern d’aquest cap de setmana ha deixat reaccions per tots els gustos. La construcció del nou govern espanyol deixa alguna “sorpresa” o qüestió per reflexionar, no ja tant des d’un punt de vista de geopolítica sinó de la visió que qualsevol ciutadà pot tenir. Per una banda, sorprèn moltíssim que la quota de presència de ministres d’origen català sigui ja copada i consolidada a dues cadires.
Això malgrat que els qui han ajudat a la victòria de Zapatero amb la gens menyspreable xifra de 25 escons han insistit en les últimes setmanes que quedaria superat amb més quota de poder i de gestió fruit del reconeixement del mateix president amb què els compensaria l'”esforç”. Però la cosa s’ha quedat en un goig sense alegria i amb una disminució de la influència del PSC. D’acord que ara s’haurà de veure la segona i important línia governamental, secretaris i directors generals, però d’entrada si la primera línia no és procliu, fàcilment la segona cau en cascada i és conseqüent. La “torna” es podia haver fet millorant el pes dels socialistes catalans o bé evitant decisions que sonen més a humiliació. Ni una cosa ni l’altra. Dues cadires pels catalans, una de les quals amb una incidència pràcticament nul•la des del punt de vista d’interès català (Defensa), però amb més pes polític a Espanya, fet que poca cosa ens soluciona. Una Carme Chacón que ja poc té a veure amb el PSC i és més una peça clau del PSOE.
Semblava que per poder desplegar l’anhelat Estatut català i amb totes les crisis, hagudes i per haver, de les infraestructures catalanes, hi havia una (o unes) decisió de calaix. Zapatero ens podia haver evitat el disgust de mantenir l’única ministra reprovada per un Parlament, que és la diputada per Màlaga, Magdalena Álvarez, i que segueix a Foment per inri dels catalans en una legislatura en què la inversió a Catalunya ens ha de fer justícia. Els 25 diputats del PSC ens haurien d’haver impedit aquesta bufetada. Les formes també són importants, i més en política. La sensació és que després del gran esforç de la campanya, s’han anat tots de vacances. A jutjar pel resultat no sembla ni que s’hagin treballat el fet de tenir carteres implicades en el desplegament estatutari ni la seva disposició addicional tercera, que és la que diu que almenys durant els propers anys Catalunya ha de tenir els diners per poder invertir en les infraestructures sense que el país s’escanyi. Doncs bé, curiosament els dos titulars catalans, Corbacho i Chacón, ocupen espais de gestió no lligada amb cap aspecte directe d’influència catalana. A menys que la nova ministra de Defensa ja pactés en la seva visita del passat mes de març a Figueres desencallar el futur del castell de Sant Ferran, amb diners, no amb paraules.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!