Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 12 de maig de 2009
Ja ho han fet alguna altra vegada amb temes concrets o sectorials, però segurament aquesta vegada pren més importància la Setmana de TV3 titulada “Encarem el Futur. El canvi econòmic”. La televisió pública del país ha començat un bloc d’entrevistes, reportatges i sobretot informació en termes generals, per tal de donar pautes de com interpretar la crisi que tenim i identificar-ne els orígens i saber-ne la globalitat.
Aquests objectius, però, tenen sobretot informació de com sortir-ne, trobar bones pràctiques que s’estan fent i molta, molta informació del món en general.
Segurament aquesta voluntat d’oferir continguts constructius, o tal com diu la mateixa cadena: amb la il·lusió de donar exemple al ciutadà, d’ajudar-lo a remuntar, de fer-lo partícep de sortides innovadores i intel·ligents, de mostrar el dinamisme del nostre teixit productiu, financer i empresarial i, sobretot, de situar la mirada de la societat cap al futur… és una tasca necessària de tothom una mica, de tots els actors privats i públics, perquè és innegable que aquesta crisi malgrat algun evident tema estructural també té un component de crisi de confiança. De fet, ahir, malgrat que aquesta setmana de sensibilització no hagués començat, en el reportatge setmanal del programa “30 minuts”, vam poder veure un exemple divertit d’allò que se’n diu globalitat. Sortia una empresària catalana instal·lada de fa anys a la Xina que descrivia fàcilment una part del nostre diagnòstic, el comportament cultural a l’empresa: un xinès, si la seva empresa comença a perdre diners o a no guanyar-ne tants, el que fa automàticament és tancar l’empresa i anar per un altre negoci o activitat que li generi una major rendibilitat. En canvi, aquí, segons deixava entendre, els nostres empresaris es resisteixen a tancar fins que no hi ha altra opció, ja sigui per implicació en l’entorn, per l’estigma del que suposa fracassar a la nostra cultura… i en el cas que decideixi baixar la persiana, la majoria no s’embranquen en cap negoci més, almenys de seguida, a diferència del xinès emprenedor.
La setmana temàtica “Encarem el futur. El canvi econòmic” no podrà canviar de manera immediata res del que està passant, però sí que ens pot generar confiança pel fet de tenir més informació. Si algú ha de fer aquesta funció, és sens dubte la televisió pública. Una iniciativa lloable això de la setmana temàtica per fer-nos més cultes, més informats, més sabedors en això de la crisi però també per conèixer que naturalment sempre hi ha la forma de consolar-te en veure els 20 milions de xinesos rurals a l’atur en els darrers mesos, o saber les condicions laborals i socials de països a on no hi ha atur o proteccions socials… o potser estic fent allò de “mal de molts, consol de tots”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!