Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 8 de setembre de 2009
Després de dotze dies del més absolut aïllament he pogut visitar un familiar pròxim afectat per la grip A. De fet, quan em va dir per telèfon la patologia de què patia, gairebé m’acomiado de la persona per sempre. Ara he vist que tot plegat és molt més senzill del que les autoritats sanitàries i, cert, els mitjans d’àmbit nacional m’havien fet creure.
El fet que visquem una transmissió en directe de les morts, només, pel virus H1N1 em feia témer el pitjor. De fet, les mesures preventives que anuncien són les de sempre per a tot tipus de grip però sembla que aquesta vegada prenguin una especial rellevància o que, per fi, hagin aconseguit que ens les creiem i les apliquem. Algú en dirà bé com en totes les ‘crisis’ perquè les mesures preses per les empreses, de qualsevol dimensió, o a nivell particular, no es queden curtes: aparells per netejar l’ambient, eixugamans individuals, dosificador de sabó… I aquí m’hi compto després que el metge em digués que a tothora hauria de portar la mascareta i que no totes les persones que s’han quedat pel camí estaven afectades per altres malalties més greus.
No hi ha mal que per bé no vingui i tenir a prop un cas de grip A m’ha permès tenir prou informació per immunitzar-me. Ara tinc clar que és una grip normal, amb uns símptomes lleugerament diferents però que t’aixafa com l’altre i el tractament de la qual passa per prendre antibiòtic, alguna cosa per la febre i inhalar algun medicament que t’ajudi a respirar. Això sempre per prescripció mèdica, queda clar, i amb la sort de trobar un metge que sàpiga de què estem parlant, perquè aquesta és una altra història. Del CAP a l’hospital i de l’hospital al CAP ha sigut la rutina d’aquests 12 dies per tornar-se boig quan a un lloc desmentien els medicaments a prendre receptats per l’altre sanitari. Les novetats fan respecte i afrontar-les amb garanties requereix un temps. I tanta por em fa topar amb un metge que desconeix el tractament a seguir com la famosa vacuna que no sé fins a quin punt vull que arribi. Ara parlen de l’últim trimestre de l’any. Ja ho veurem. Els conillets d’Índies que seran tots aquells grups de risc tindran una por afegida a la tan anunciada epidèmia que sembla que se’ns ha d’endur a tots per davant.
Ara és la grip A, temps enrere la grip aviària, i fa anys la malaltia de les vaques boges. Està clar que el món evoluciona i que apareixen noves malalties amb les quals hem d’aprendre a conviure de la mateixa manera que el temps ha demostrat que no és tant com sembla en un principi i que ens n’acabem oblidant fins que arriba la pròxima alarma de pandèmia. La seguretat absoluta no existeix però tenim la tranquil•litat que disposem d’un sistema sanitari que molts països ja voldrien tenir encara que, com és normal, en un principi hi hagi confusió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!