Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 4 de març de 2008
La setmana passada era d’actualitat a Barcelona, d’aquella actualitat en lletra petita i amb poc impacte, que la presó Model de Barcelona havia hagut de tancar i reparar un mòdul de presos. De fet, havia hagut de tancar perquè tot un tros de sostre estava literalment caient, amb el risc que suposava tant pels mateixos reclusos així com pel personal que hi treballa. Al marge, que de seguida em ve al cap fer la revisió mental de les lamentables condicions de moltes d’aquestes instal•lacions, ja centenàries, també em va suscitar pensar en un cert debat que he llegit en més d’una ocasió en referència a les més de 10 vegades que, mal comptades, deuen haver anunciat o promès el tancament i trasllat de la tan cèntrica presó de Barcelona.
El trasllat de la Model està previst fer-lo per la falta d’espai, però hi ha un segon motiu i és el de la incomoditat que genera entre els veïns que viuen al costat. Hi ha, però, un corrent de debat que defensa poder explicar que hi ha equipaments, instal·lacions… que la societat és bo que no els amagui, allunyant-lo excessivament del nucli urbà, i que siguin presents per la societat. Una de les teories diu, que el fet que una instal•lació tan preponderant com una presó sigui visible, fins al punt de poder-hi passar per davant a peu, permet fer pedagogia en una típica conversa de mare a fill davant la pregunta de “mare per què serveix la presó?” o “Què ho fa que hi hagi gent que se n’hagi d’anar a la presó….” i així un llarg etcètera.
Aquesta teoria creu que amagar, o allunyar dels ulls de la societat la necessitat d’aquests equipaments deixa de tenir un efecte terapèutic, o com algú diria, en llenguatge mesclat, entre mèdic-presidiari, una funció preventiva. Aquesta mateixa teoria, l’he escoltada per altres tipus d’equipaments com són els que fan referència a la gestió de residus, centres de desintoxicació… No em deixa de sorprendre aquesta visió. Tampoc m’atreveixo a desmentir-ne cap guany col•lateral lligat a una major visibilitat d’aquest tipus de centre. Ni tampoc, els he de ser sincers, proposo que la presó de Figueres, ara que se sap que l’Ajuntament de Figueres vol fer un spa, un centre lúdic, a la plaça de braus, sigui substituït per la presó (tampoc hi cabria). De totes maneres, la reflexió que aquelles coses que anem “amagant” com a societat són més difuminades i menys presents em fa rumiar de debò. I això, val tant per les presons com per les tones de brossa que generem cada dia (on van?), com per la prostitució, com pels animals de companyia abandonats… Tot allò que no es veu no existeix?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!