Publicat al bisetmanari HORA NOVA l’1 d’abril de 2008
No entenc com un argument tan diametralment clar ha tardat tant en sentir-se per part dels responsables de la gestió de l’aigua: “Com a govern tenim l’obligació, davant d’una situació excepcional, que tots els ciutadans de Catalunya tinguin la possibilitat de tenir aigua de boca”. Ha arribat tard i malament. Tard perquè s’estava pendent que de cop i volta plogués abans d’explicar el motiu per prendre mesures com el transvasament de l’aigua del Segre. Tard perquè els missatges sempre han estat, sospitosament en tots aquests mesos abans de les eleccions espanyoles, que no s’havia de patir per l’aigua de boca a l’àrea de Barcelona, ja que estava garantida fins a l’estiu inclòs.
Tard perquè s’ha marejat la perdiu de mala manera per acabar admetent que calen 14 quilòmetres de canonada per passar-la per la galeria de serveis del túnel de Cadí per a fer el transvasament, la paraula tabú. I quan dic que s’ha fet malament, ho dic per motius bàsicament de comunicació. Apareixen unes estaques en uns camps de Prats i Sansor, l’oposició ho denuncia i el Govern en lloc de confirmar que s’està estudiant o tenint en compte aquesta alternativa, no fa altra cosa que dir que aquelles estaques han caigut del cel, però això sí, s’han clavat perfectament marcant un possible itinerari per connectar el Segre amb la conca del Llobregat. Malament, perquè ha semblat el que els ciutadans de peu en diem una mentida i perquè, a partir d’aquest moment, tot es posa en quarantena. Es perd automàticament la possibilitat d’explicar amb serenitat i credibilitat que des de fa algun temps s’està treballant per sensibilitzar la població sobre l’escassetat en el nostre clima d’aquest recurs que es diu aigua i es perd la possibilitat d’explicar amb la mateixa serenor que el govern està invertint en la construcció o explotació de quatre dessaladores que si avui estiguessin en funcionament no s’hauria de patir ni la meitat, o menys. Es perd la possibilitat d’explicar que a més s’està connectant l’abastament de les plantes de Cardedeu i Abrera per sota Collserola. Per últim s’ha fet malament perquè els actors territorials se n’han assabentat per la premsa. És aquí on crec que la sensació que no s’ha governat bé per part de la gent aflora amb intensitat. Com pot ser que des de fa setmanes o mesos no ens aparegués el govern i ens digués Senyores, senyors, com a Govern tinc l’obligació de no deixar una part important del país sense abastament. Això comportarà cessions de plantejament a curt i mig termini, però la nostra prioritat és prendre decisions que conportin una cobertura de la població del país. Així de simple. També s’havia d’haver evitat el ridícul de demanar a l’Institut d’Estudis Catalans sobre la definició de què vol dir transvasament i si era diferent a una captació temporal reversible. Algun conseller hagués evitat fer el ridícul.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!