Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 29 d’abril de 2008
No sóc experta en protocol i potser algú em corregirà, però si he de ser franca, em va sorprendre la multitud de persones que hi havia dalt el balcó de l’Ajuntament mentre va durar el pregó d’en Maragall i en Duran (de Polònia). Com també la facilitat per entrar al despatx de l’alcalde i veure’ls des de dins. Alcalde, equip de govern, oposició, hereu, pubilla, dama d’honor… i entremig, els dos personatges que en algun moment es van haver de posar un darrere l’altre perquè no podien fer la seva actuació amb prou llibertat de moviments.
I encara sort que els dos personatges tenen prou planta com per destacar. De no ser així, potser no els hauríem ni vist. No veig la necessitat per la qual s’havia d’omplir el balcó d’aquella manera i què en treuen els polítics que els vegin al costat dels pregoners. Qui vol fer saber que viu la festa i la segueix amb intensitat, només ha de fer que passejar-se i assistir als actes per voluntat, no per ser vist. El mateix desordre hi havia a la sala de plens, on els convidats seguien l’actuació dels dos personatges a través d’una pantalla gegant i amb un so que per cert, eixordava més que no pas ajudava a la comprensió. Tothom a peu dret i apretats els uns als altres. Allà hi havia des del president del Consell Comarcal fins a importants empresaris de la comarca passant per alcaldes, militars i representants d’entitats i institucions.
Les normes i conductes socials són importants, des del meu punt de vista, per posar en valor la institució. El cas del pregó no és l’única situació en què aquestes normes han quedat diluïdes. A la signatura de Figueres Capital de la Cultura Catalana 2009, el titular del Departament de Cultura a Girona estava assegut a la primera fila del públic assistent i no a la taula que presidia l’alcalde i la consellera de Salut juntament amb alcaldes de poblacions que han estat capitals culturals i amb els organitzadors de l’esdeveniment. Per dir-ho ras, el director territorial de Cultura estava al mateix nivell que la diputada socialista Manuela de Madre, que poc a veure té amb l’elecció de Figueres, capital cultural. Segons el decret 189/1981 de la Generalitat, evidentment la consellera té prioritat, però vist la resta de components de la taula no hagués estat de més fer un lloc al director territorial del departament, que de ben segur té més relació amb el finançament dels actes que altres. La mateixa conferència de l’economista Xavier Sala i Martín dijous, a l’Hotel Empordà, n’és un altre exemple. A la taula presidencial, un diputat al Parlament de CiU, l’alcalde de Lloret Xavier Crespo, mentre que el diputat al Congrés per ERC, Francesc Canet, estava col•locat en una altra taula. Ara que l’Ajuntament ha reforçat el gabinet d’alcaldia amb la figura específica d’un cap de protocol, serà el moment d’esmenar tots aquests fets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!