Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 27 de maig de 2008
Per molts no és nou que la circulació a Figueres és un problema. Ho patim a diari, els conductors que ens hem de desplaçar forçosament en vehicle privat per la ciutat. Ara, la Universitat Politècnica de Catalunya ha posat dades a aquesta problemàtica. Figueres registra 155.000 desplaçaments diaris en vehicle particular. Una xifra similar al diagnòstic que anys enrere ja va fer el RACC per encàrrec del mateix Ajuntament. No és d’estranyar, doncs, que el baròmetre d’opinió encarregat per l’equip de govern el febrer ja establís que el trànsit i els aparcaments són, amb deu punts de diferència per damunt de la resta, la principal preocupació dels figuerencs.
Fa anys que ho és i poc s’ha avançat. La redacció d’un Pla de mobilitat urbana, tal com es va anunciar la semana passada, ha de ser un primer pas per resoldre moltes de les misèries circulatòries que pateix Figueres, però a ningú se li escapa que l’anterior govern socialista també va inaugurar el seu mandat, el 1995, presentant un ambiciós pla de rondes que va quedar guardat per sempre en un calaix. Al llarg dels darrers dotze anys només s’ha executat un petit tram de 400 metres de ronda, que uneix les carreteres de Roses i de Llançà, però el centre de la ciutat i l’avinguda Salvador Dalí segueixen suportant intensitats de trànsit insostenibles. Està clar que aquest no és un problema que pugui resoldre en solitari l’administració local i cal buscar la complicitat de la Generalitat i del Ministeri de Foment, que massa sovint sembla que no estiguin per la feina. Com s’explica que encara no s’hagi desencallat la solució de l’accés a la ciutat des de la carretera de Roses per Vilatenim? Per quina raó la carretera N-260 segueix travessant la ciutat pel mig i obliga milers de vehicles a passar pel centre per anar, per exemple, de Vilafant en direcció a Llançà? No n’hi ha prou amb fer estudis informatius. Cal arrencar compromisos ferms. L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) que impulsa la Generalitat al sector nord permetrà construir la ronda Nord i el túnel per sota la Muntanyeta del castell. És d’una importància estratègica i s’ha de fer amb celeritat. També cal desencallar d’una vegada el corredor viari de ponent, que significarà unificar l’N-II i l’N-260 i evitar més flux circulatori al centre. S’ha de resoldre la variant de Vilatenim després de quatre anys d’estudis informatius i avantprojectes. Figueres necessita que el trànsit i l’aparcament deixi de ser un problema per als seus ciutadans i evitar situacions com les de fa poques setmanes, quan l’asfaltatge de l’avinguda Salvador Dalí va convertir en un impossible poder passar d’una banda a l’altra de l’antiga N-II en menys de trenta minuts. No va ser imprevisió, perquè difícilment es podia fer d’una altra manera, però si tothom no hagués de passar pel mateix lloc probablement l’embut no s’hagués convertit en una ratera per a desesperació de molts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!