Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 20 de maig de 2008
Fa uns dies vaig visitar el Gaudí Centre Reus, el centre d’interpretació de la vida i obra de l’universal arquitecte Antoni Gaudí, promogut per l’Ajuntament. Es troba a la plaça de l’Ajuntament i ocupa tres plantes d’un antic edifici d’oficines, comprat pel consistori. Es va inaugurar el setembre de l’any passat després d’un parell d’anys d’obres. Als baixos hi ha l’oficina de turisme.
Antoni Gaudí és d’aquells personatges il•lustres i internacionals que té el país i que el projecta internacionalment, analogia o característiques que també compleix, en alguns vessants encara amb més força, Salvador Dalí. Gaudí va néixer a Reus, tot i que feia llargues estades a Riudoms. D’obra pròpia de Gaudí a Reus, però, n’hi ha ben bé poca, sobretot n’hi ha de deixebles seus, el que ha servit per posicionar aquesta ciutat comercial de 100.000 habitants dins els circuits també de turisme cultural, pivotant sobretot amb les rutes del patrimoni modernista. Però tot i tenir aquest notable valor arquitectònic per tota la ciutat, al municipi li faltava un equipament per reivindicar-se en dos sentits. Explicar la importància del modernisme per Reus i per Catalunya, fent entrar la ciutat com a destinació obligada per tots els milers de turistes que fan estada a Catalunya per veure la Sagrada Família, la casa Batlló, Ametller… i una segona funció, reivindicar el naixement de l’universal arquitecte a Reus, ja que va desenvolupar la seva carrera i va morir a Barcelona. El Gaudí Centre Reus està ubicat en un edifici on no hi pot haver cap obra de l’arquitecte, on no es pot (i potser tampoc cal) dir que aquí o allà havia dormit o jugat Gaudí. De forma magnífica, senzilla i de molt bon digerir, es dedica a explicar la infantesa de Gaudí a Reus, i sobretot es dedica a explicar com és que es va fer una ciutat com aquesta i la seva importància durant bona part del segle XIX. De forma molt didàctica descriu el sistema de pesos i contrapesos amb què l’equip de Gaudí, i coetanis seus, calculaven les estructures i les voltes tan i tan complicades d’executar. El visitant també trepitja un plànol de Reus, que el convida a sortir del centre i fer una ruta a peu per veure l’obra dels arquitectes citats. Tot això amanit amb un sistema d’àudio guia amb auriculars, en 5 o 6 idiomes, també el japonès, inclòs en els 6 € que val l’entrada i que complementa les explicacions escrites. A l’última planta de l’edifici l’Ajuntament de Reus ha fet una concessió a un restaurant on s’hi pot fer un menú modernista o menjar plats autòctons, a part de ser una excel•lent talaia al centre històric de Reus. És clar, i ara algú em pot preguntar, perquè he explicat tot això, podent explicar que l’Ajuntament de Figueres fa un parell d’anys va exposar el projecte encarregat a l’empresa Stoa de la casa natal de Salvador Dalí al carrer Monturiol amb característiques molt i molt semblants. Serà també similar la proposta de l’actual consistori?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!