Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 12 de febrer de 2008
Professors i mestres decideixen aquests dies si donen suport a l’aturada del sector de dijous. L’han convocat els sindicats USTEC-STES, CCOO, ASPEC-SPS, FETE-UGT i la CGT perquè consideren que la nova llei d’Educació de Catalunya (LEC), que s’està discutint, obre la porta a la privatització dels centres públics. L’Estatut permet al govern català desenvolupar per primera vegada una llei pròpia en aquest àmbit i el repte no és fàcil per l’àmplia comunitat que abasta i pel que representa pel futur del país.
Segons el conseller d’Educació, Ernest Maragall, la nova llei se centra en dos principis bàsics: equitat com a igualtat d’oportunitats d’accés i promoció; i excel•lència com a principi de qualitat del sistema. El que no ha agradat als sindicats és sobretot la possibilitat que preveu la proposta de bases per a la LEC que les escoles siguin gestionades per grups de professionals, ajuntaments o entitats sense ànim de lucre. La titularitat deixaria de ser en casos excepcionals del departament però seguiria essent pública. Els centres es converteixen en l’eix dels canvis després de l’informe Jaume Bofill que advertia de la mala situació de l’educació a Catalunya. Les escoles tindran més autonomia escolar, podran decidir sobre la idoneïtat dels professorat, els docents seran premiats per la seva feina, la direcció tindrà més poder, mestres i professors hauran de conèixer un idioma estranger. La idea de fons s’assembla al sistema educatiu de la República en què les escoles estaven més lligades al territori partint de la idea que com més pròxima la gestió, més eficient. Hi ha però un rerafons que apunta més a una discrepància pel fet que la unitat de la comunitat educativa estaria en perill i la cohesió no seria la mateixa si els centres depenguessin de diferents administracions. De tota manera, el document de bases en fa referència per només casos excepcionals i molt justificats. Els sindicats s’han plantat i no volen negociar fins que no es retiri aquest document de bases. El conseller en canvi, demanar poder-ne parlar i evitar així la convocatòria de vaga de dijous.
Serà per inèrcies, per vicis, per falta d’inversió, per falta d’un model ferm o per algun altre motiu que se’ns escapa però el resultat és que l’educació sempre està en la primera línia del debat polític i social i això denota que alguna cosa no rutlla. Primer va ser l’informe de la Fundació Jaume Bofill que posava de manifest que malgrat la creixent despesa pública en educació, això no es traduïa en millors resultats. Després l’informe PISA, que situava Catalunya en una mediocre posició. Ara la LEC vol posar remei a la malaltia però la voluntat per fer bé les coses pel bé de tots no ha de sortir només dels governants. Deixar de treballar dijous, no arreglarà res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!