La darrera setmana hem assistit a un fet inèdit en la història de tota la humanitat, sobre la taula una reclusió d’abast mundial de la societat a les seves llars per evitar el mal major d’un contagi víric que afecta a tots per igual. Cal tenir en compte que aquest és un punt important, si
El processisme estàndard i la república de vidre mai em deixarà de sorprendre, la darrera notícia que ha fuetejat la premsa de les últimes setmanes ha estat el judici al major, la categoria més alta del cos i de caràcter vitalici, dels Mossos d’Esquadra el senyor Josep Lluís Trapero Álvarez. Després de guanyar bona part
Calia fer aquest article, davant les mentides i les acusacions de la caverna benpensant de la catalanesca terra. Davant de la criminalització dels polítics professionals (molts d’ells lladres) i de la seva violència anti-popular cap a la joventut revolucionària. Nais, esteu lluitant i ho esteu fent com només la generació dels meus padrins ho va fer i
La Colònia Castells, o el que en resta d’ella a dia d’avui, es troba situada al barri barceloní de Les Corts, a la seva part més oriental entre els carrers Equador i Gelabert (d’oest a est) i Taquígraf Serra i la Travessera de Les Corts (de sud a Nord). La zona ha sofert un procés
Com ja sabeu els que em coneixeu he estat fumador durant tota la meva vida adulta, vaig començar a temptejar el tabac vora l’impàs dels 13 als 14 anys. Molava, era guai, feia de nano dur, el paquet de Lucky Strike a la màniga plegada et conferia un estatus superior. I perquè negar-ho et feia
Fa dos anys vaig publicar el meu TFM relatiu al finançament públic de projectes culturals en format de videojoc. He decidit ordenar en quatre ratlles les conclusions que en vaig extreure. En primer lloc la previsió de fons públics destinats a la producció de vídeojocs és totalment insuficient i més si la comparem amb l’audiovisual,
En un món canviant i ple de realitats que ens hem conformat en anomenar postmodernes els escriptors ens trobem amb unes dificultats titàniques a l’hora de trobar canals de distribució de les nostres creacions. Generalment tendim a facilitar-nos la feina cercant una editorial més o menys competent que ens pugui editar, distribuir i, sobretot, vendre el
Des de que el procés i la república de vidre s’ha instal·lat a les nostres vides, i als nostres cors, vinc constatant, amb més pena que alegria, la deriva puritana de les organitzacions d’esquerra del nostre país. Quins temps aquells en que l’esquerra demanava allò que semblava impossible almenys per a servar allò factible. Actualment
Armats només amb els seu sacs de gemecs, uns 1000 homes van morir durant la Primera Guerra Mundial. La pintura ens mostra homes extraordinaris alçant-se sobre les trinxeres per envalentir els soldats en la batalla. Sigui per bé o per mal, crec que més aviat allò segon, els catalans estem acostumats a viure en un
Mica en mica aniré omplint l’espai en blanc d’algunes reflexions sobre els esdeveniments més trascendents dels darreres mesos. Espero que us siguin d’interès! Estigueu a l’aguait!