La pàtria dels afectes
està on redescubreixo un germà
està on miro el que m’envolta, satisfeta
està on veig clar que no sempre puc estar satisfeta
està on somrius i per la boca se t’escapen misteris
està on els dies de feina dónen un sentit al que persegueixo
està on puc parlar amb la boca plena
està on sento que no t’haig d’impressionar
està on estan ells, els tres
està on oblido que el meu pare ha envellit en tres dies
està on l’engoixa no minva amb el dolç
està on esborro la paraula superwoman
està on puc parar-me a observar i sentir-me part d’un tot…
la pàtria dels afectes està lluny,
la pàtria dels afectes no sempre es troba.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ací estàn els catalallunyans. Els catalaunics estaven més enllà de l’altra banda dels Pirineus.
Vols dir?
Tan lluny esta? De que esta lluny?
Hi ha que arrivar?
Si que es pot trovar, i de la manera mes tonta, quan menys t’ho esperes.
Qui sap?
A lo millor ho troves en el somriure de un nen quan vegui la teva exposicio o simplement en lo orgullosos que esten algun dels teus amics per veure com lluites per lo que vols i al final et surts.
Bona fenia niña, no ets la superwoman, ja ho se, pero no cal que ho siguis, ningu t’ho demana, ara relaxat i contempla, deixa que el mon s’aturi una mica, t’ho has guanyat.