Hipèrboles Mínimes

Un cercle dibuixa un perímetre que fineix en el seu punt d’inici.
Quan les coses t’han sortit bé, tal com esperaves, dius "ha sortit rodó".
Una bona història, quan el nus es dirigeix a un desenllaç que tanca amb l’inici, és una història circular.
Però quan et capfiques en un assumpte massa temps, "no pares de donar-li voltes", i els voltors s’apropen a la seva víctima desde les alçades fent cercles.
Deixo el llapis.

El tancament d’un cercle. De 8 anys. Es suposa que torno a estar al principi.
Però no pots estar al principi, de cap de les maneres, com quan després d’una guerra devastadora hi han mutil.lats i cors buits.
El meu cercle estava format per petits cercles concèntrics. Primer vaig concloure-l’s, un a un. Era relativament senzill, com quan aixeques l’estora després de molt de temps i veus que a sota està plena de pols i brutície. Aspiradora, i llestos.
Ai, el gran cercle…Aquest no era un cercle, era un inmens forat negre xuclador, fosc, malaltís. De petits tenim por a la foscor, però amb el temps s’aprèn a superar i te n’adones que la foscor no és tan tenebrosa: amb que els ulls se t’hi vagin adaptant trobes quelcom de claror i de visió. I a la fi, és còmode.
El cercle està tancat. M’hi mantenia dins ara la ràbia, ara la sensació d’injustícia, ara la impotència, ara la compassió (ara l’autocompassió), ara la tossuderia. Hi ha esqueixos que no sobreviuen a la poda i al transplantament per molta aigua que els donis. 8 anys de lluita i d’entrega.
Em mirava al mirall i reconeixia vestigis de la noia espontània, alegre, desenfadada i autèntica però el somriure no era el mateix. Ja no era franc, estaria darrera de la muralla construïda pedra a pedra?.
A el tancament del cercle hi ha buidor. Soledat. No puc mirar enrere!
A el tancament del cercle hi sóc jo i només jo. En tindré prou.
Deixo el llapis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!