Desaprenent

Sóc una desaprenent amb peus lleugers.
Més lleugers són els del ballarí que se m’arrapa i m’enganxa pels cabells: es deixa emportar i em mira embal·ladit, em deu trobar bella, em mira d’una forma neta i se’m trenca l’ànima en dos mil milions de pedaços.
Si li retorno la mirada, ell me la clava fins traspassar-me, sense vergonya perquè ens coneixem íntimament: en algún moment vam ser un de sol, tots dos ho sabem.
Si deixo de gronxar-me, se li muda l’expressió i m’interroga amb la mirada. Sé que ell ho vol ja, ho vol així, ho vol tot, i jo no tinc cor ara per negar-li unes passes més. Al reemprendre’s la dança, em regala una rialladeta fluixa que se li ha escapat gola amunt i jo, de reüll, veig que la seva abraçada ara és fundent, la seva cara reposa a la meva galta i sento la tebior que em regalima coll avall, tranquil·litzant-me.
Ara canto, començo xiuxiuejant, buidant ràpidament el que conté el bagul de la memòria fins trobar les primeres paraules de la lletra (com un fil descabdellat amb una puntada de peu, a la primera lletra en segueix la resta, com una processó). Ell està calm, i aprofito que quasi ni es mou per robar-li la seva olor, aspirant narius amunt, gravant el que sento per a quan em sigui impossible accedir a aquesta olor tan dolça.
Mmmmmm (expiro) Mmmmmmmm (expiro).
Giravolto, giravoltem, ràpid ràpid, que s’esborra el que ens envolta sense que calgui tancar els ulls!. Sé que arribarà el moment en que enyoraré cada segon que acabem de viure, recordant segon a segon, resseguint-los en ordre com les contes d’un rosari o un mantra. Però prou, ara tu i jo som aquí i torno a sentir-me perforada per la teva mirada. No, tranquil, ja torno a ser aquí, amb tu.
Ara, fill meu, és hora d’anar a dormir. La mare t’estima: està desaprenent per aprendre, per aprendre’t. Fins demà, bona nit, descansa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *