El Campanaret

El desè circ d’hivern de l’Ateneu de Nou Barris, autèntic revulsiu i motor del circ al nostre país i on a la vegada es desenvolupa una tasca social molt important, presenta enguany l’espectacle “Rodó”. Ahir hi vaig anar i, tot i que es va haver de suprimir el número de quadre aeri per motius de força major, vaig poder constatar que es tracta d’un muntatge que val molt la pena. Com deia ahir Jordi Jané a l’AVUI no hi ha res més avantguardista que el segell original de la creació pròpia i és en propostes com “Rodó” on hi ha de debò el risc estètic i conceptual, on neix la veritable renovació del circ. Un plaer per als sentits: comicitat i poesia es donen la mà al costat de la plàstica i el desafiament de les lleis de la gravetat en un espectacle on el blanc i les esferes o mitges esferes fan que tot plegat esdevingui rodó. Recomano anar-hi, encara que és difícil, ja que les funcions acaben el dia 8 de gener i cada dia es penja el cartell d’entrades exhaurides. Estaria bé, si fos possible, que l’espectacle es prorrogués a Nou Barris o que en unes setmanes fes temporada en algun teatre de Barceolona. De totes maneres segur que amb els elogis del públic i de la crítica els bolos estan assegurats. I suposo que a Reus, al festival de circ Trapezi d’enguany, “Rodó” no hi podrà faltar. Ahir entre el públic hi havia els directors artístics del Trapezi i estic segur que a ells també els va agradar.