El Campanaret

Els serveis d’espionatge i la policia britànica que han investigat els atemptats del 7-J a Londres han conclòs que les accions terroristes no van ser obra d’Al-Qaida sinó que els van organitzar i perpetrar directament els suïcides que van morir en les accions, que segons sembla tenien la voluntat de convertir-se en màrtirs.

L’Audiència Nacional espanyola avui ha fet pública l’acta de processament en contra dels acusats d’estar implicats en els atemptats de Madrid de l’11-M. També s’hi diu que les accions van ser inspirades per Al-Qaida però que la xarxa internacional que dirigeix Bin Landen no va tenir-hi una implicació directa sinó que l’organització va anar a càrrec d’un grup local.

Les dues conclusions no són cap sorpresa. Precisament una de les principals diferències entre la manera d’actuar d’Al-Qaida i els grups armats clàssics rau en el fet que mentre que aquests últims s’estructuraven en ramificacions d’escamots que rebien ordres de les respectives cúpules en el cas de la xarxa islamista no és així. Algunes vegades sí que l’organització pot subministrar diners als seus activistes, donar-los cobertura logística i ordenar-los realitzar accions concretes. Però en molts altres casos són directament les persones que s’identifiquen amb el missatge d’Al-Qaida i amb declarar la guerra a Occident els qui sense tenir una vinculació orgànica amb ningú de la xarxa pensen, organitzen, autofinancen i executen les seves pròpies accions. Després Al-Qaida ja s’encarregarà d’assumir-les i reivindicar-les. És en gran part per això i també perquè Al-Qaida no persegueix forçar una negociació amb ningú que combatre i erradicar aquesta nova forma de terrorisme resulta molt més complex i difícil.

Sobre els atemptats d’Al-Qaida sobta que la xarxa no actuiï més en territori occidental. Sabem que els serveis d’espionatge i la policia estan en alerta però al capdavall no és tan difícil cometre un atemptat, més quan la majoria dels activistes d’Al-Qaida o els seus simpatitzants estan disposats, si cal, a immolar-se.