El Campanaret

Ibarretxe i els seus col·laboradors han preparat la seva intervenció a consciència. A més d’estar molt ben estructurada, la presentació ha estat dinàmica i visual, amb constants projeccions que complementaven un discurs molt didàtic i àgil, a l’estil de quan els polítics parlaven clar i bé, de quan eren grans oradors i sabien connectar amb la gent. La intervenció ha començat en català i s’ha enriquit amb cites i poemes molt ben triats per a l’ocasió. “Qui cregui que el problema basc és un problema de competències s’equivoca, parlem de poder polític”, ha emfasitzat el lehendakari, que ha detallat el fons i el calendari d’un pla que defuig de presentar com un projecte nacionalista atès que es tracta únicament d’un projecte democràtic, que es fonamenta en donar la veu a la ciutadania perquè decideixi el seu futur. El projecte nacionalista serà el de proposar el vot a favor de la llibertat nacional d’Euskal Herria però defensar una consulta no té res a veure amb això. El cop de porta de Zapatero al pla aprovat en el seu moment pel Parlament basc dient al Congrés que “si vivim junts hem de decidir junts” va ser encertadamennt replicat per Ibarretxe per un “el que hem de poder decidir és viure junts”. Per això diu que "ha arribat l’hora de la lliure adhesió, ja no es pot anar amb imposicions". En aquest sentit Ibarretxe es declara convençut que “el país no es pot construir amb un 51% contra el 49%; però el 49% no pot impedir el projecte del 51%”. 

Ibarretxe ha garantit que complirà la seva paraula donada al poble basc i que el govern que encapçala convocarà la ciutadania el 25 d’octubre a una consulta popular perquè es manifesti sobre el seu futur col·lectiu, amb independència de si el president espanyol sortint de les eleccions del 9-M s’hi oposa o no. I també, tant si ETA contiuna actuant com si no. I és que Ibarretxe es mostra contundent en la determinació de no permetre que ETA condicioni mai més l’agenda política. De totes maneres el lehendakari mantindrà sempre la mà estesa al diàleg i a l’acord per propiciar que l’Estat espanyol s’avingui a acceptar una consulta netament democràtica com la que planteja. “Tenen por de la pregunta o del resultat?”, ha qüestionat en veu alta Ibarretxe. La consulta encetarà un procés de negociació política sense exclusions que hauria de culminar el 2010 amb un referèndum, aquest cop ja sí de caràcter vinculant. Per no fallar a la gent Ibarretxe ha decidit parlar clar i prendre la iniciativa: “qui tingui por del fracàs que es quedi a casa. Si vaig dir que preguntaria a la societat així ho faré”, ha sentenciat. Picant l’ullet a la societat catalana Ibarretxe ha recordat que Zapatero havia promès que respectaria l’Estatut que va aprovar el 85% del Parlament de Catalunya però que el resultat final, com bé va relatar en el seu dia Alfonso Guerra, va ser un estatutet passat pel ribot. I el lehendakari ha reblat el clau en proclamar que “la primera vegada que t’enganyen és culpa de qui t’ha enganyat. Però el segon cop que t’ensarronen la culpa és teva”. 

Ibarretxe ha parlat clar en un país on tenim un president que parla poc i malament i que per cert ni s’ha dignat a rebre’l en la seva visita a Catalunya, ni tan sols per cortesia institucional. El seu lema és aquell de “fets, no paraules”. Si l’alta política és en gran part pedagogia com és possible exercir-la sense paraules? Si no hi ha discurs és perquè no hi ha projecte. Però és que d’acció, més enllà de la grisa gestió del dia a dia, res de res. A diferència d’Ibarretxe el president Montilla no té ni full de ruta, ni cap capacitat d’iniciativa. I un país amb un president que va a remolc dels esdeveniments és un país sense lideratge institucional. Ibarretxe ens fa sentir enveja del que aquí ens manca: un president digne, amb talla política i que exerceixi de líder.