El Campanaret

Ahir era un dia molt especial. Els Mishima, després d’un llarg part, presentaven en societat el seu quart disc. Problemes de logística de l’organització, desbordada per la resposta del públic, va fer que el concert comencés amb retard i molta gent es quedés fora de la Sala 3 de Razzmatazz o hagués de fer molta estona de cua, l’aforament no donava més de si i no es podia complaure a tothom. Els privilegiats que vam poder accedir aviat a la sala -és el que té arribar dels primers- vam anar matant l’estona des de la barra estant tot conversant, per exemple, amb el galàctic Jaume Sisa. Sigui com sigui, el concert, malgrat la fredor de bona part del públic, que ni tan sols va demanar bisos després d’una actuació massa curta, com tots els de Mishima, va tenir màgia i nosaltres, a diferència de la majoria dels presents, vam estar a l’alçada de les circumstàncies i vam demostrar que ja ens sabem les cançons del nou treball; bé, fins ahir només les de les quatre penjades al myspace. Encabat vam marxar ja amb el nou disc que no arribarà a les botigues fins dilluns que ve en direcció a un restaurant elegit per a l’ocasió. L’aparició del disc de Mishima bé valia un sopar de celebració d’aquells que es recorden. Així que vam anar al Comerç 24. La cuina de Carles Abellan va respondre a l’expectativa: sublim. Després allargaríem la vetllada entontant per diversos caus i racons de la ciutat allò de: "diu que et transporta a un altre planeta / t’inflama el cor amb mil somriures / i del cel fa caure espurnes d’or / per cada moment que tornes a viure".