El Campanaret

De tant en tant passa que, al cap de molt de temps, de la manera més insospitada, retrobem algú a qui havíem perdut la pista. Aquest és el cas de l’Agustí Clua, amb qui vaig compartir un curs a Barcelona entre el 1995 i el 1997 i del qual vaig tornar a tenir notícia aquesta setmana. Vaig rebre un mail informant-me de la presentació del llibre L’absenta d’un tal Agustí Clua que resulta ser l’Agustí Clua que jo coneixia: un camarlenc exiliat a Barcelona que tot just ara publica un llibre de relats sobre la seva terra d’origen.

A la web del llibre hi he trobat aquesta cita de Pavese que em recorda la relació amb el meu Reus, que serà sempre el meu centre per més lluny que geogràficament n’estigui. Segurament una estima semblant a la del Clua per Carmarles:

?Un poble el vols, encara que només sigui per anar-te?n.
Un poble vol dir que no estàs sol, saber que en la gent, en les plantes,
en la terra hi ha alguna cosa que és teva,
i que fins i tot quan no hi ets es queda esperant-te.?

CESARE PAVESE, La luna e il falò