Aquest vídeo és un resum de cinc minuts del magnífic documental Amb qui parlo? dirigit per Lluna Antúnez i produït per Alea Docs & Films. Es va estrenar el 4 d’abril al 33. L’autora hi retrata el seu pare reunit amb la seva família a Moià després d’anys d’esquizofrènia. El reportatge aprofundeix en com la malaltia ha condicionat la vida de l’afectat i de retruc la dels seus fills, la de la mare d’aquests; en la incomprensió que genera en ells; en com ho viuen i com ho van viure i en com el dolor i els lògics retrets pel passat no aigualeixen una estima mútua entre els diversos protagonistes. En el reportatge aflora un història d’amor entre un pare i els seus fills que se sobreposa a tots els malgrats.
A l’autora cal felicitar-la per relatar de la manera com ho fa, amb una exquisida delicadesa, una història personal duríssima. Per saber guardar la distància tot i ser part implicada. Per presentar-nos un retrat del seu pare que ens mostra un home que ha patit i ha fet patir molt, que va ser arrossegat per les drogues, un home amb una patologia psíquica, però que ara ha trobat la pau interior. Ell mateix ho sintetitza a la perfecció quan explica que ha conviscut sempre amb el dimoni però que ara, afortunadament, l’ha avançat i camina davant seu cap a Déu. El reportatge ens empeny a reflexionar sobre la complexitat de la psique humana, sobre les tènues fronteres i les connexions entre racionalitat i irracionalitat, sobre la recerca espiritual i els camins que ens hi aproximen o ens n’allunyen. Tot narrat sense excedir-se en sentimentalismes però sense prescindir-ne.
Més enllà de la bona factura audiovisual del treball, que la té, la seva força rau en la història que explica i com la conta, en el magnetisme d’un home que pot semblar més boig i estrambòtic del que és. Un personatge digne d’estudi dels millors psicoanalistes. Segur que el testimoni de les seves vivències, més interiors que exteriors, desconcertaria als mateixos Freud i Jung. El documental mostra clarament el xoc entre dues maneres de percebre la realitat o les múltiples realitats que vivim, somiem o tot plegat alhora.
Quan vaig veure el treball el dia de la seva estrena al 33 ja em va impactar. I ara que n’he localitzat aquest extracte rastrejant per la xarxa he volgut penjar-lo aquí perquè penso que és una autèntica joia que cal recomanar. Amb aquest extraordinari debut segur que Lluna Antúnez ens obsequiarà amb altres grans documentals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!