El Campanaret

Dilluns 8 d’octubre de 2012

El govern espanyol persevera en la via de la coacció. Ha demanat per carta a la Comissió Europea que deixi clar que el futur estat català quedaria fora de la UE sense adonar-se que amb aquest estil que gasten no guanyen precisament simpaties a l’exterior. El ministre Gallardón ha passat per Barcelona també amb l’espantall de la por assegurant que la independència de Catalunya acabaria amb Espanya, com si la nostra llibertat negués la seva viabilitat futura.

Desconcertant article d’Oriol Junqueras a El Periódico titulat ‘El castellà i la República Catalana’. Puc compartir part del fons del que hi exposa però de cap manera em sembla encertat assegurar que l’espanyol serà oficial en el futur estat propi. Una cosa és que l’espanyol, com va dir el president Mas, sigui també un patrimoni de Catalunya, i a més un patrimoni estimat, i una altra que hagi de tenir l’estatus de llengua oficial del país. L’estat propi ha de servir també per normalitzar i rellançar l’ús social del català. La pluralitat lingüística estarà garantida i els que tinguin l’espanyol o altres idiomes com a llengües més habituals d’ús no han de tenir cap problema. Amb naturalitat podran fer-ne un ús quotidià, les editorials que publiquen en castellà han de poder mantenir aquí la seva activitat i els teatres continuaran programant obres en castellà amb normalitat. El que no hauria de poder passar quan tinguem estat és que hi hagi establiments on no ens entenguin parlant en català. El català, com a llengua pròpia que parteix a més d’una situació de clara inferioritat i per tant ha d’anar guanyant preponderància social, necessita un reconeixement jurídic que la faci prevaldre legalment per sobre de la resta d’idiomes que es parlen a Catalunya. El català ha de ser la llengua oficial, popular i comuna del país, sense que això vagi en detriment del protagonisme d’altres llengües. La Constitució de Catalunya hauria de recollir el català com a llengua pròpia, nacional i oficial (també l’occità al territori de l’Aran), i garantir la llibertat lingüística de tots els ciutadans. En qualsevol cas sembla poc oportú obrir ara aquest debat quan a sobre no existeix cap demanda en aquest sentit per part de castellanoparlants. Serà durant el procés constituent quan caldrà discutir-ho.

Dimarts 9 d’octubre de 2012

Excel·lents rèpliques de Vicent Partal i Gabriel Bibiloni a Vilaweb a l’article d’ahir d’Oriol Junqueras sobre si l’espanyol ha de ser llengua cooficial a Catalunya.

L’exministra i diputada del PSC a Madrid, Carme Chacón, ha defensat que Catalunya ha de seguir a Espanya per raons “històriques, sentimentals i fraternals”. Justament per raons històriques, sentimentals i fraternals molts volem la independència. És possible una relació fraternal entre Catalunya i Espanya si no són dos subjectes en peu d’igualtat?

El Congrés espanyol ha rebutjat, amb 276 vots en contra de PP, PSOE (inclòs el PSC) i UPD, la proposta d’ERC-Reagrupament per traspassar a Catalunya les competències que li permetin convocar un referèndum. A favor hi han votat 42 diputats de CiU, l’Esquerra Plural, el PNB, Amaiur, ERC-Reagrupament, Compromís, BNG i Nafarroa Bai. Això passa el mateix dia que Londres i Edimburg han acordat els termes del referèndum sobre la independència d’Escòcia que es farà el 2014. Dilluns que ve els primers ministres Cameron i Salmond escenficaran l’entesa. Contrast total entre la posició britànica i l’espanyola.

Rut Carandell anuncia que Reagrupament no es presentarà a les eleccions del 25-N i demana el vot pel president Mas. En el plebiscit en què de facto s’han convertit aquestes eleccions és determinant que el president de la Generalitat rebi l’aval dels ciutadans a la seva aposta per l’estat propi. Només un president fort pot liderar un procés d’aquesta magnitud i arreu del món es fixaran en el seu resultat electoral, per més que després altres forces es puguin sumar al govern d’unitat nacional que un moment tan crucial com l’actual exigeix. Un mal resultat de CiU es podria interpretar com un revés a les aspiracions d’independència. I així ho ha entès Reagrupament. Tant ERC com SI els hi havien ofert llocs destacats a les seves candidatures després que la cimera per a una coalició a quatre no fructifiqués. Però els de la formació que lidera Joan Carretero, en una mostra més —i ja en van moltes— de patriotisme i dignitat han renunciat a tenir diputats i cadires per fer allò que creuen que més pot contribuir a la llibertat de Catalunya. Aquest cop molta gent votarà al president Mas més que a CiU.

La decisió de Reagrupament, a més, pot facilitar a ERC accentuar el discurs social per poder atraure electors d’esquerres desencisats amb la deriva del PSC o que són refractaris a votar CiU. Si ERC ho aconsegueix es guanyaran nous vots independentistes, que sumats als de CiU, han de servir perquè el pròxim Parlament tingui el màxim número de diputats diposats a proclamar l’estat català.

Dimecres 10 d’octubre de 2012

Cada dia el govern espanyol posa una mica més de llenya al foc. El ministre Wert ha manifestat sense pèls a la llengua que el seu objectiu és el d’espanyolitzar els alumnes catalans. S’agraeix que deixin de banda les subtileses i declarin obertament les seves intencions així com que acceptin que no som espanyols. Doncs només es pot espanyolitzar allò que no ho és.

El Centre d’Estudis d’Opinió ha fet pública l’enquesta sobre el debat de política general. Els ciutadans consideren que Mas en va ser el clar guanyador. El president té la majoria absoluta a l’abast si ens atenem a la intenció de vot declarat, tot i que hi ha encara una bossa d’indecisos molt gran. El PSC continua en caiguda lliure i fins i tot podria quedar per darrere d’ERC i ICV. La majoria sobiranista pot ser aclaparadora.

Segons un informe del departament d’Economia de la Generalitat la seguretat social catalana tindria un superàvit de gairebé 25.000 milions d’euros, el 12,7% del PIB. La conclusió és que les pensions, les prestacions d’atur i els ajuts socials no tan sols estarien garantits en un futur estat català sinó que es podrien millorar.

Dijous 11 d’octubre de 2012

Fa just un mes de la gran manifestació de la Diada que va sacsejar el país i les estelades continuen guarnint molts balcons de les viles i ciutats. Abans de l’Onze de Setembre poc ens podíem imaginar que avui seríem on som. Vivim jornades trepidants i hem canviat de paradigma, com qui diu, d’un dia per l’altre. Potser aquest ritme vertiginós dels esdeveniments és el que fa que alguns encara no els hagin assimilat del tot i analitzin la situació amb les mateixes coordenades mentals amb què es guiaven abans dels Fets de Setembre. És un error. Si les coses han canviat –i ho han fet radicalment- cal adaptar l’ull crític al nou context. Els que encara no han copsat la transcendència del moment continuen actuant en clau partidista i carregats de prejudicis relacionats amb el passat, en comptes, de com sí que fan molts altres, posant l’interès de Catalunya per davant de tot. En moments excepcionals calen actituds excepcionals. Ara que podem canviar la història es tracta de conjurar-nos per guanyar el futur més que de mirar enrere. Com es preguntava ahir en una entrevista a Nació Digital Joan Carretero: Quan el president Mas lidera el procés cap a la independència, qui és que no el vol ajudar? Després dels Fets de Setembre les coses no es poden mirar amb les mateixes ulleres ni es poden emetre judicis amb els paràmetres d’abans del nou escenari.

ERC ja té a punt les candidatures. Renoven els caps de llista de les quatre circumscripcions en una visualització del nou lideratge d’Oriol Junqueras i incorporen independents com Gemma Calvet i Eva Piquer, uns fitxatges que particularment em costen d’entendre. Se suposa que els independents haurien d’aportar valor a les llistes d’un partit i no restar-ne. Calvet i Piquer són clars exponents de la banalitat que inunda gran part dels mitjans de comunicació. 

Ernest Maragall abandona el PSC i impulsa un nou partit d’esquerres que apostarà per l’estat propi. Descarten concórrer a les eleccions del 25-N i a la llarga podrien confluir amb altres partits de l’esquerra nacional.

Joan Laporta, en un gest de generositat i patriotisme com el de Reagrupament, fa públic que Democràcia Catalana tampoc no es presentarà a les eleccions i fa una crida a votar CiU i ERC.

Nova sentència judicial contra el català. El Tribunal Suprem ha anul·lat unes oposicions convocades pel Departament de Governació i Administracions Públiques perquè el català n’era un requisit.

Divendres 12 d’octubre de 2012

La concentració espanyolista d’aquest migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona ha estat un fracàs rotund, tenint en compte les organitzacions que hi donaven suport i la publicitat que se n’havia fet. A sobre la delegació del govern ha fet el ridícul engreixant exageradament la xifra de participants. Han quedat ben retratats. Malgrat la punxada d’avui, que segurament és simptomàtica, no podem menystenir, però, la força de l’espanyolisme a Catalunya. Hem de tenir present que d’existir existeix i que té el suport de l’aparell de l’estat, que hi ha un espanyolisme ocult que no surt al carrer amb banderes però que sí que acudirà a les urnes i que pot anar traient el cap cada cop amb menys vergonya a mesura que es polaritzin les posicions a favor i en contra de l’estat català.

Algunes escoles, instituts, comerços i centres de treball i de salut de diferents indrets del país han mantingut l’activitat com si fos un laborable qualsevol coincidint amb la festa imposada de la Hispanitat.

En l’entrevista de Jordi Barbeta a Artur Mas que avui publica La Vanguardia el president parla amb nitidesa de la seva aposta i ha avançat, per primer cop, la pregunta que proposa formular als ciutadans en referèndum: Vostè desitja que Catalunya sigui un nou estat de la Unió Europea? Mas reitera que ell és tan sols un instrument al servei del procés cap a l’estat propi i que per això renuncia a la reelecció. Deixa clar que el fracàs segur seria no intentar-ho i que té fe i esperança en les generacions joves i la classe mitjana per aconseguir que la nau desembarqui a Ítaca. Als empresaris immobilistes els hi fa saber que s’hauran d’adaptar als canvis.

Dissabte 13 d’octubre de 2012

Els consells nacionals d’ICV i ERC han ratificat Joan Herrera i Oriol Junqueras com a candidats a la presidència de la Generalitat de les respectives formacions. Per la seva part la CUP, com ja es donava pràcticament per fet, ha decidit anar més enllà del municipalisme on fins ara havia circumscrit la seva activitat i presentar llistes a les que haurien de ser les últimes eleccions autonòmiques al Principat. No seria bo que la CUP esgarrapés vots al president Mas i a ERC. La seva missió en aquests comicis hauria de ser, sobretot, la de mobilitzar un votant de l’esquerra alternativa —aquella que planteja una esmena a la totalitat a l’actual sistema—, habitualment abstencionista, per aconseguir que l’independentisme vagi conquerint també aquest espai.

Diumenge 14 d’octubre de 2012

“Més important que saber que tenim un poble al darrere és que el poble sàpiga que som al seu costat”. Amb aquestes paraules ha tancat el seu discurs el president Mas després de ser proclamat candidat de CiU. El PSC ha aprovat també les seves llistes i SI ha investit Alfons López Tena com a presidenciable de la formació.

La Vanguardia ha publicat un nou sondeig que dóna la majoria absoluta a CiU (68-69 diputats), confirma el descens en picat del PSC (20), detecta un repunt del PP respecte les últimes enquestes (17-18), situa ERC en quart lloc amb 13 escons i modera del creixement que es preveia d’ICV, que passaria de 10 a 11 diputats. Ciutadans mantindria els 3 escons, SI segurament es quedarà fora de la cambra i la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada frega el llindar per accedir-hi.