L’estrena ahir de Cuatro va posar al descobert la precipitació amb la qual s’ha posat en marxa el canal. Això que aparegui un veterà crack de la comunicació com Gabilondo sense dominar el ritme de l’informatiu estel·lar de la cadena i totalment desorientat no em pensava que pogués passar en un canal que té al darrere la solvència d’un grup com Prisa. Gabilondo no sabia ni en quina càmera havia de mirar. L’entrevista a Maragall i Esperanza Aguirre no va arribar ni a entrevista, va ser un autèntic despropòsit. I a jutjar per alguns moments que vaig enganxar de la gala de presentació dels programes de la graella del nou canal, a banda de l’informatiu del Gabilondo –espero que repari els problemes derivats de la improvisació fins a cert punt comprensible dels primers dies–, em va semblar que s’aposta per aquesta televisió d’avui buida de contingut, que només busca l’audiència per l’audiència a partir de l’entreteniment banal. Recollirà Cuatro alguna cosa de la marca de qualitat de Canal+?
En qualsevol cas el més greu com a país ens que ens hem deixat marcar un gol més i ja tenim un nou canal íntegrament en castellà emetent a casa nostra. Pensa o pot fer-hi alguna cosa al respecte el nostre Govern? S’és conscient de la força social dels mitjans de comunicació de masses? Només de pensar què passarà amb la TDT un s’esgarrifa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tu ho has dit, ens han marcat un nol gol. No sé quan ens adonarem que ens faran més mal els mitjans de comunicació castellà que llurs règims polítics.