El Campanaret

Carod-Rovira diu ara que la pèrdua de vots d’Esquerra es deu al no a l’Estatut. Realment es pot viure tan allunyat de la realitat? Algú s’imagina la patacada electoral d’Esquerra si, a sobre, no s’haguessin posicionat pel no en aquell fatídic referèndum? Per cert, que Carod, uns dies abans de la consulta popular, va dir allò que el no era el vot de l’espanyolisme, en una falta de respecte impressionant a la gent digne d’aquest país que va dir no perquè aquest era l’únic vot digne possible. He de confessar que en un determinat moment vaig confiar en Esquerra i en especial en Josep-Lluís Carod-Rovira, fins i tot em em vaig sentir seduït pel seu discurs. És clar que allò era quan La Vanguardia l’obsequiava sempre amb semàfors vermells i quan precisament va aconseguir els seus millors resultats electorals. D’ençà que parla de catalanisme de pluja fina, que diu que a la independència s’hi arriba per fases, que no és capaç de marcar cap mena de perfil propi que el desmarqui de Montilla i coqueteja amb una gent molt poderosa a la qual mai ha votat ningú que els Godó li han permès accedir a la selecta llista dels semàfors verds. Algú molt savi em va aconsellar un dia que desconfiés sempre d’aquells a qui La Vanguardia dóna semàfors verds i que, en canvi, intentés aprofundir en el per què dels semàfors vermells. Tenia més raó que un sant. En fi, tenint en compte que l’alternativa de Puigcercós és encara molt pitjor, que Carretero hi faci més que nosaltres.

En un altre ordre de coses aprofito per donar la benviguda a la blocosfera a Salvador Palomar. Es tracta del bloc d’una veu autoritzada i de la qual ara podrem gaudir més sovint. Comença reflexionant sobre la festa major. El seu títol ja és tota una declaració d’intencions: La teiera. Cultura i lliurepensament.