El Campanaret

Després de veure la vergonyosa portada d'”El Periódico” i els arguments tan prims que fa servir a l’editorial en defensa de la importància d’exercir el vot i llegir l’article del Salvador Giner, en la mateixa línia, al costat mateix de l’editorial he decidit escriure unes ratlles a favor de l’abstenció. De la mateixa manera que s’ha de respectar la gent que creu que ha d’exercir el vot cal respectar i valorar també els que opten conscientment per l’abstenció i no pel vot blanc o nul. Això d’insistir en què votar és un privilegi que tenim en comparació amb altres països o altres èpoques no té absolutament res a veure amb abstenir-se o no ara i aquí. Que les anomenades democràcies occidentals estan en decadència és una evidència i cal urgentment una regeneració democràtica i un canvi radical de model que apropi les decisions al poble. I això crec que només serà possible a mesura que creixi l’abstenció i es posi en evidència que l’actual model ha tocat fons. Hi ha qui fins i tot vol fer creure que exercir el vot és un deure democràtic. Serà un deure pels que creuen en el sistema vigent de partits i llistes tancades però la democràcia té més a veure amb el poder de decisió dels ciutadans que no amb el fet de poder elegir entre determinades opcions diferenciades (cada vegada menys) i limitades. Mentre que en un referèndum els ciutadans decideixen amb el seu vot sobre una qüestió concreta i sabem que els resultats hauran de tenir obligat compliment en les eleccions multipartidistes només pots com a molt creure que els que votes faran el que diuen que faran sense tenir-ne cap garantia. A més, tal com està el pati, es fa difícil creure que els que es dediquen a la política (excepcions al marge) puguin exercir cap mena de lideratge comunitari.

Democràcia significa la força del poble. I escoltant segons quins discursos, com bé diu Enric Casasses, és ben clar que la gent no sap grec. Perquè hi hagi democràcia hi ha d’haver el subjecte que la justifica: el poble. I aquí cada vegada hi ha més massa amorfa i menys poble. La democràcia només serà possible amb la reconstrucció de l’àmbit públic, que no oficial: quan la demòtica passi per davant de la política; quan puguem parlar d’una democràcia radical que parteixi de l’arrel, de la base. Malauradament sembla que cada dia ens allunyem una mica més d’aquest horitzó.

Per cert, que estaria bé que l’equip directiu d'”El Periódico” en comptes de caure en la mentida, l’insult, la demagògia i el simplisme estudiés a fons el sistema electoral cubà. Amb les seves imperfeccions, que segurament en té moltes, en algunes coses és un exemple a seguir. Saben, per exemple, que qualsevol ciutadà pot votar qualsevol altre ciutadà del seu carrer o barri, sigui del partit o no i es postuli o no pel càrrec? Saben que el sistema cubà permet la possibilitat de revocar els càrrecs en el transcurs del mandat si els representants no estan a l’altura de les circumstàncies?

I sobre aquestes eleccions d’avui en particular recomano aquest article de Xavier Amorós a “El Punt”. En fa una radiografia perfecta: “em sembla que aquestes eleccions municipals són les que s’han produït amb menys entusiasme, amb més indiferència de les que han tingut lloc des de la restauració del règim democràtic. He procurat llegir el que em semblava més interessant per a mi: les proclames dels partits de Reus, Tarragona i Barcelona i una part d’informació general sobre el tema d’alguns diaris. M’ha semblat endevinar ?com a la majoria de lectors i de seguidors dels mitjans de comunicació, em penso? molta fredor, força desinterès, i una fe escassa i esfilagarsada flotant en l’ambient públic. Als polítics, als futurs càrrecs, jo diria que la poca fe se’ls fa evident en la falta d’idees i en la falta d’espurna a l’hora d’exposar les que han segregat. Què han promès tots els nostres polítics que no fos previsible? I quins sistemes per realitzar-ho han apuntat que facin pensar en la feliç execució de les promeses? Ha sortit alguna proposta original capaç d’entusiasmar, d’engrescar? Algú ha suggerit alguna drecera per fer les coses inexcusables i previstes amb gran estalvi de diners i de temps? No; ningú“.

De moment la participació és més baixa encara del que ja ho va ser fa quatre anys. Que això serveixi per a la reflexió col·lectiva i per accelerar un canvi de rumb cap a la radicalitat democràtica.