Euterpe

Això és el que fa el director Steven Soderbergh en la darrera pel·lícula que s’ha estrenat al nostre país, Bubble. Un film senzill, despullat de qualsevulla artifici innecessari, que va al gra, podríem dir-ne. Setanta-tres minuts aprofitats al màxim, sense que hi hagi concessions als minuts buits, Bubble és una pel·lícula que els crítics situen en la vessant experimental d’un director que ha fet productes comercials com Ocean’s Eleven (i Ocean’s Twelve i Ocean’s Thirteen), Solaris o Traffic. Per contra, és l’autor també de cintes de caire més alternatiu, emmarcades en el nou cinema independent nord-americà, com ara Sex, Lies and Videotape, Out of Sight i Kafka.

El film és d’una senzillesa extrema, amb la llum (amb l’alternança dels
clarobscurs) i els escenaris (barris deprimits socialment i una fàbrica
de nines que fa més aviat por) com a protagonistes alternatius als
actors. Uns actors que, per certs, no són professionals. És més, una de
les protagonistes és gerent d’un Burger King i l’inspector de policia
que investiga el crim és, en realitat, inspector en un poble del mig
oest. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!