Aquest any, des de la Fundació Pere Tarrés ens van demanar a Carme i a mi (que gestionem la casa de colònies de Anna Maria Janer a Llívia) que féssim un escrit breu per a la memòria anual de l’entitat. En aquelles poques línies de text parlàvem de la voluntat de servei i de la dedicació que hi posen els treballadors de les cases de colònies i dels albergs de la Fundació Pere Tarrés. També explicava com aquest gest (si ho voleu, esforç) ens retorna amb escreix, generalment, a través de l’agraïment de les famílies i els grups que han fet estada. Acabàvem la redacció d’aquell escrit dient que aquells usuaris que havien entrat a les cases com a clients en sortien, en moltes ocasions, com a companys o, fins i tot, amics, “amics que tornarem a veure ben aviat. Benvinguts a casa”, acabàvem el text.
Jordi Pardinilla, administrador de la casa de colonies Anna Maria Janer de Llívia
Explico això perquè pocs dies després que aquesta memòria de la Fundació Pere Tarrés arribés als seus destinataris vam rebre a Llívia una trucada telefònica. Era el director d’una escola de Barcelona que pocs mesos abans havia estat amb nosaltres fent estada a l’alberg. Ens trucava per felicitar-nos per l’encert del text i per dir-nos que volia creure que formava part d’aquest grup d’amics que ben aviat tornaríem a veure a la casa de colònies de Llívia Ens agradaria traslladar-vos l’emoció i la satisfacció que vam tenir per aquell comentari! Molt agraïts.
Els administradors i els treballadors de les cases de colònies i els albergs de la Fundació Pere Tarrés tenim responsabilitats que van molt més enllà de les funcions encomanades en un pla de treball diari. La nostra és una feina que deixa de ser-ho. Feina: “treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida”, diu el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. És lògic pensar que tots volem guanyar-nos la vida amb les responsabilitats laborals que tenim encomanades. És clar. Però hi ha altres components en l’exercici de les nostres responsabilitats que només poden ser portades a terme des de la vocació, la il·lusió i/o l’interès per oferir un servei excel·lent. Aquest és el llistó dels administradors i els treballadors de les cases de la Fundació Pere Tarrés.
Ja sabem que hem d’omplir paperassa administrativa, la mesura del clor, la documentació dels llibres de registre, els comptes i la facturació, el manteniment, el registre de persones viatgeres dels Mossos d’Esquadra, etc. Aquesta, ho sabem, és la part avorrida i feixuga que ens pertoca. Però els administradors i treballadors de les cases fan molt més.
La responsabilitat d’acollir els visitants
D’entrada, som conscients que moltes famílies i grups tindran la primera visió i experiència sobre l’entitat, precisament, de la seva estada a les nostres cases. I aquesta, es vulgui o no, és una gran responsabilitat. Hi ha molta gent que coneix la Fundació Pere Tarrés i les seves activitats i serveis arran de la seva estada a una casa de colònies o a un alberg. I en la tasca de divulgar i explicar què és aquesta institució, quins són els seus orígens i quins els seus objectius, també forma part de la labor d’un administrador. Us ho podem dir per experiència que més d’un, i de dos, es queden sorpresos quan se’ls explica la dimensió d’aquesta casa.
Hi ha més responsabilitats. Les cases no són oasis en mig d’un territori desconegut. Formen part d’un teixit social pròxim, local, i els administradors fem de pont, en moltes ocasions, entre la Fundació i l’alcalde del municipi o el responsable polític de torn o el president d’una entitat cultural o esportiva.
També és oportú assenyalar les tasques comercials que els administradors fem al cap de l’any, cercant ofertes en les activitats diverses i més pròximes a la casa. I les reserves aconseguides i que es canalitzen a través de la nostra central. Una bona atenció telefònica, en el moment que ens truquen, pot tenir els seus resultats satisfactoris.
Evidentment també s’inclouen totes les tasques relacionades amb l’estada, tant per grups, escoles, col·lectius i famílies. L’administrador i els treballadors som conscients que l’usuari agraeix les atencions i el servei que se li pugui donar. També, en ocasions, fallem, sí. Però, en general, si ens fixem en els resultats de les enquestes de valoració (resultats que queden reflectits en la memòria anual de les cases de la Fundació), podem assegurar que els administradors i els treballadors dels centres d’allotjaments de l’entitat estan fent una feina molt bona.
Per últim, unes dades generals que ens han de servir per a dimensionar en la seva mesura la responsabilitat dels administradors i els treballadors d’aquests centres. Lescases de colònies i els albergs (16 instal·lacions, en total, incloent l’alberg de Barcelona i la residència de Madrid), amb una oferta actual de 1.800 llits, acullen cada any milers de persones (estem parlant d’unes 170.000 pernoctacions), de les quals, un tant per cent representen famílies, la pràctica totalitat catalanes, que han triat les nostres instal·lacions per a fer-hi estada. La resta, la majoria, són escoles, estudiants, turistes, agrupaments i altres col·lectius. En aquest escenari, està clar que l’exercici de les nostres responsabilitats té un impacte elevat.
Els administradors i els treballadors de les cases de la Fundació som poquets si ho comparem amb la plantilla laboral de l’entitat. Però el ressò de la nostra activitat, del dia a dia, es multiplica per centenars i milers de vegades, per les persones que hem conegut i atès. Som com aquella petita peça del rellotge que forma part del seu engranatge, una de les petites rodes dentades que el rellotge necessita per no perdre el ritme i la seva fiabilitat.
Jordi Pardinilla, administrador de la casa de colonies Anna Maria Janer de Llívia
