Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

28 d'octubre de 2011
Sense categoria
3 comentaris

La píndola de la setmana : “El Godoat” o l’Imperi ataca

Algú ha inclòs al vocabulari dels vocables efímers la paraula “Villarato” per a indicar l’existència d’un poder mediàtic esportiu que pretén influir en l’opinió pública. Al nostre paisatge de la informació hi ha un grup mediàtic potent que sembla aspirar a influir en la decisió política: “El Godoat”.

Des de fa un temps el grup Godó mobilitza la seva força editorial a favor del PP o a influir en CDC per tal que s’apropi a  aquell i rebutgi, com ho fa Duran, la idea de l’autodeterminació, de la independència de Catalunya. Alhora no cessa , amb l’excusa del dèficit pressupostari, de demanar de manera implícita la privatització de TVC i explícitament que s’elimini la publicitat de Catalunya Ràdio.

Més enllà dels missatges en forma d’opinió a les editorials de la direcció i als articles de comentaristes ideològicament afins, el pànic que el grup mediàtic sent davant de la possibilitat d’un futur independent dels catalans tingué el seu clímax en l’actuació esperpèntica del director de “La Vanguardia”, José Antich, que de manera pública estripà dramàticament l’enquesta del CEO, abominant de la veracitat de les dades sobre l’increment del vot independentista.

L’Imperi ataca , ergo la voluntat d’autodeterminació creix potent. 

  1. No me la creo, si fos certa CiU no la trauria.
    Ho dic perquè la CEO és del govern, és a dir de CiU.
    Serien els primers a espantar-se.
    L’han tret per “asustar” al PP/PSOE, i no espanten a ningú.
    És a dir que si Mas i menys creuen que a Espanya s’espanten amb amenaçar-los amb la independència ho té clar.
    La tàctica de CiU no serveix per res ni aquí ni a Espanya.
  2.   Confio plenament en Mònica Terribas i en la seva defensa dels mitjans públics de la Corporació que han de continuar fent la seva imprecindible tasca.  Tenir la Vanguardia en català em causa la mateixa sensació que  devia causar als nostres pares i avis veure el dictador autoritzant alguna sardana (no pas totes).  El drama és que el nivell de vendes de l’Avui i l’Ara no estan a l’alçada que ambdós diaris mereixen. Però el Godoat (felicitats per la troballa, Carme Laura) és un enemic cada cop menys descarat i amb un poder que no hem de desmerèixer.  Quant a l’enquesta del CEO -parlo de l’enquesta electoral- penso que caldrà demanar explicacions i exigir que rodi algun cap si els resultats són molt diferents als que ens han ofert. És qüestió de solvència i bona feina. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!