Coc Ràpid

 A les Illes, a València, des dels Governs s’ha dissenyat una estratègia política per a enfortir l’ús del castellà i debilitar el català. No és res de nou, però les aclaparadoes victòries del PP han fet creure els seus dirigents que les societats balear i valenciana han sancionat amb el vot la política ideològico-lingüística espanyola. El tarannà oficial i mediàtic dels Presidents Fabra i Bauzá no és idèntic, aquell és més intel·ligent i caute i aquest més orgullosament destraler.

Poc ha tardat Bauzá en aplicar el seu progama, fent cas omís del que estableix  l’Estatut balear que el seu partit aprovà l’any 2007 juntament amb el PSIB-PSOE i UM. Declara així el preàmbul que “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat“i a l’article 18 ordena que “el Govern vetllarà per la proteccio i defensa de la nostra identitat”.

Contra l’intent del Govern de desvertebrar i substituir la identitat catalana del poble balear per l’espanyola atacant lús de la llengua, en Jaume Bonet, un mallorquí generós i coratjós està duent a terme una protesta pedagògica i arriscada que ha tingut la capacitat d’ocupar els titulars dels mitjans de comunicació. 
Bonet, un mestre, representa el combat resistent de la identitat de la llengua en contra de la política lingüística del Govern. Una actitud d’alta càrrega mobilitzadora que s’ha volgut banalitzar presentant-la com la “d’un jubilat” en un intent de convertir-la en “pintoresca”.

Em dol i m’irrita que a Catalunya l’atac de Bauzà no hagi merescut una resposta; s’ha escoltat com si no fos la llengua atacada la llengua nostra, com si els maltractaments que li són inferits no ens danyessin, com si els cops infligits no ens ferissin, com si en Jaume Bonet no defensés la llengua comuna. Un cos colpejat, desmembrat, és un cos afeblit, així també la llengua catalana. Gràcies, de tot cor, admirat Bonet.