Coc Ràpid

 
Des de fa més d’una dècada al món es parla de “flexiseguretat”, entesa la flexibilitat com una característica dels sistemes productius i la seguretat una exigència del contracte laboral que ha d’adequar-se a aquella flexibilitat sense identificar-se amb precarització, és potser l’èxit del concepte la raó que ha mogut el Govern a definir la “flexiseguretat” com a objectiu de la nova regulació de les relacions laborals.

Sense coneixements suficients per a l’anàlisi i avaluació he llegit el Reial Decret Llei aprovat pel Govern i publicat al BOE del dissabte, dia 11, de la lectura n’he tret una conclusió sintètica : la cultura sociolaboral del segle XX ha acabat, el canvi és absolut i profund.

El fordisme, la producció en sèrie i l’organització del treball conseqüent, pertany al passat i amb ell el model d’estabilitat en el treball i també el model-tipus del treballador assalariat. La concatenació de la demanda i la producció ha trencat la conjunció perdurable de traballador i lloc de treball, l’empresari i l’empresa són diferents d’aquells que ho eren al segle passat. La tecnologia no és estable com ho fou en la construcció de la indústria del segle XX, ara és una eina d’innovació i canvi accelerat i constant. Tot és mòbil, empresari,empresa, producció, lloc de treball i treballador.

I el canvi, els canvis que definien el nou temps i la nova cultura foren d’assentament més ràpid que els costums, els pensaments i les intuïcions de la societat. La crisi econòmica generalitzada arribà en un moment de canvi del sistema cultural-laboral que no s’havia gestionat i ha convertit el lloc de treball en un bé escàs que cal protegir i el treballador en un subjecte mòbil, obligat al canvi.

No sé si les mesures que pretén d’implementar el Reial Decret Llei són les oportunes per a afrontar el nou temps, si són conjunturals o ambicionen perdurar i si aporten flexibilitat al sistema i seguretat a la relació laboral. No ho sé , d’allò que estic segura és que la cultura sociolaboral del segle XX ha desaparegut i que una nova cultura està neixent que exigeix gran intel·ligència per a gestionar-la.  I també que no és possible establir la “flexiseguretat” sense negociació amb els treballadors i amb ideologies conservadores i neoliberals.

El sistema és en moviment, la societat “líquida” és en constant moviment.