La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
Manresa: comença la Fira!
Manresa, 1 de novembre 2007
Arribe a la Fira Mediterrània amb un punt d?excitació insòlit en convocatòries anteriors. Enguany en forme part de la Comissió Artística i me la mire amb uns ulls molt diferents.
He estat molt crític en el passat amb la seua deriva ideològica, les seues irritants espifiades de programació, el distanciament ?modern? i urbanita amb què el seu discurs ha tractat la cultura tradicional catalana que presumptament s?hi promovia.
(continua)
Ara en sóc parcialment responsable de tot plegat i, si he de ser franc, diré que em sent, també, parcialment satisfet: malgrat alguna petita inconsistència, trobe que aquesta desena edició ha assolit un magnífic equilibri entre els elements més arrelats i els més vaporosos de la tradició dels països de la ribera mediterrània.
La contribució internacional és, sense cap mena de dubte, la més atractiva de totes les que han comparegut per la fira: els corsos I Muvrini i Barbara Furtuna, l?extraordinari clarinetista grec Manos Ahalinotopoulos, el cantautor xipriota Alkinoos Ioannidis, els esbojarrats i virtuosos eslovens de Terrafolk, la ràbia occitana de Massilia Sound System i Lo Còr de la Plana, la saviesa ancestral de la nissaga cretenca dels Xylouris amb el seu repertori de panighyria i rizitika, les polifonies sardes femenines d?Acores Alidos, els palestins Turab, els sicilians Unavantaluna, el klezmer dels Shir… En fi, unes expectatives immenses que reforcen els de casa on no hi manca pràcticament ningú: Botifarra, la Inestable, Urbàlia Rurana i la RAS, Es Revetlers, les Rumberes del Garrotan, El Pont d?Arcalís i les Violines, Mesclat, Carles Belda i els Badabadoc, Xarop de Canya, Claudi Sanna, Sol i serena… La impossibilitat de veure tot el que ens interessa ens va a convertir de segur en una mena de turistes estressats que constaten, amb angoixa, com el temps de lleure esdevé més accelerat i esgotador que la feina diària. En el pecat portem la penitència, doncs.
El primer tast de la Fira el prenc a la Taverna de la plaça Sant Doménec, amb els Sol i serena. La carpa està de gom a gom i el seu so dens i grisós completa una atmosfera tavernària encantadora. Tenen alguna cosa de circ en el posat i molt de boscúria en la tímbrica. La cosa engega bé.
Els prenen el relleu sobre el cadafal els polítics que fan la retòrica de rigor fins que arriba el torn del conseller. Tresserras, estrafent impunement la tradició d?aquesta mena d?actes, ens endossa un discurs brillantment travat i gruixut de contingut en la que serà, segurament, la intervenció més brillant ?amb permís dels I Muvrini? de primer dia de Fira. El discurs del conseller es pot resumir, bàsicament, en tres punts: primerament, que allò que anomenem tradició remet a un temps en el qual les coses canviaven poc i, a més, ho feien molt de mica en mica; la tradició es bastia a còpia de satisfer necessitats bàsiques i donar solució a problemes quotidians; tot exposat de forma molt didàctica i amb una narració serena i entenedora; segon punt: ara els temps canvien de forma vertiginosa però això no ens lleva el dret a construir la nostra pròpia tradició, una tradició encastada en la contemporaneïtat que necessita dels vells però també dels nous llenguatges; i aquí ve el tercer punt i la Fira: Manresa és l?espai idoni per fer aquesta transferència de llenguatges; del llenguatge de la tradició al de la modernitat, de les solucions d?abans a les solucions d?ara. La Fira s?ubica, com ho feien fires i mercats històrics, en una cruïlla de camins amb la mateixa intenció que aquells: propiciar el contacte i el bescanvi, aquí entre cultura tradicional i cultura moderna. Podríem rebatre-li alguns serrells del contingut ?sembla admetre tàcitament que les manifestacions de la cultura tradicional formen part d?un passat transcendit quan, certament, romanen ben vives a molts indrets del país?, però haurem d?admetre que es tracta d?una argumentació cosida amb el fil d?or de la intel·ligència.
Quasi sense temps per intrigar una mica amb amics i coneguts, ens desplacem a la Plaça Major on els Comediants es disposen a començar l?acte inaugural. No hi cap ni una agulla i ens hem d?acontentar amb intuir, per damunt d?una munió infinita de caps i de nens muntats a lloms del pare, la coneguda i feliç parafernàlia lúdica dels del Maresme, un espectacle que, tot i l?abús del refregit, continua encomanant un esperit d?eufòria que ens va com anell al dit per encarar aquestos dies de Fira. Ara soparem que després vénen I Muvrini…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A banda tots ês conjunts qu’enumeres (i & la’honrosa excepció del Botiflower), aprofite pâ fer propaganda de l’actuació conjunta del Grup Alacant dels bessons Zipi i Zape i les Folies de Carcaixent i Dolces, este dissabte 3 a les 11 del matí en la Plaça Valldaura: jo no ha pwgut anar perqu’el cupo era limitat i al remat m’ha eixit un xou pâ ‘ixe dia, perô molaria haver vist al Claudi Sanna, als Terrafolk o als Massilia (ja me vaig pêdre a Moussu T et lei Jovents en Vick); els Muvrini són massa Adult Oriented Folk pâl meu gust…