Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
Tres motius + un per buscar la revista ‘Caràcters’ de Gener
M’agrada la revista de llibres Caràcters, perquè la veig i la puc comprar a les llibreries de Barcelona. Perquè un producte cultural fet en català des de València, de qualitat com aquest, si no es ven a Barcelona, doncs això, no existeix. És com fer o dir alguna cosa important i no eixir al Telenotícies… És com tindre coses a dir i no obrir un bloc a internet… Però, sobretot, m’agrada perquè es publica a València i obliga a Bancaja a anunciar-se com a Bancaixa a la contraprotada des del primer número, cosa que no pot dir, per exemple, TV3.
El tercer motiu és la base dels anteriors, i té a veure amb la dedicació de la gent que la fa possible, una columna llarga de persones que treballen i col·laboren -una gran quantitat de la comarca o vinculats a la Safor- donant forma a aquest producte des de fa una dotzena d’anys a l’empara de la Universitat de València. Sovint pense que als valencians només ens queden les universitats com a espais de raó i llibertat.
I el motiu addicional per comprar i llegir el número 46 de Caràcters del mes de gener que ja podeu trobar a les llibreries de Barcelona, València, Palma i arreu del país -demaneu-la, que tenen tres distribuïdores per portar-la arreu- és que està dedicat a Jaume Cabré… Escriptor barceloní del qual només destacaré que s’ha dedicat durant molts anys a l’ensenyament de la llengua i la literatura a Barcelona, Vila-real i Terrassa.
Ah! En aquest número de Caràcters també trobareu una entrevista al saforenc Ignasi Mora, guanyador del premi Mallorca de novel·la; un article de Francesc Calafat sobre el també saforenc Josep Piera, en motiu del seu seixantè aniversari; i una gran quantitat interessant d’altres articles i ressenyes de saforencs i no tant saforencs, és clar.
Respon a Emili Morant Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs el País Valencià va desaparèixer en el moment que els catalans espanyolistes de la Generalitat de dalt van amenaçar en apropiar-se’l.
Doncs no m’estranya ara que la concepció del País Valencià només puga existir en la mentalitat, caràcters e imaginació de la Generalitat d’alt.
De la caixa principal del País Valencià a la Bancaja española.
Ja ho diu el seu slogan ‘Si és bueno para ti, és bueno para nosotros’.
Que a l’inrevés vòl dir que ‘Si no és bó per mí, no és bó per nosaltres’.
El que vòl dir que la Bancaja española ‘si no és bona pel País Valencià, no és bona per a nosaltres’ i per supossat per a Catalunya tampoc, doncs només esdevé en un simple engany d’estampeta.
A no ser que algú pense que és pot estructurar el País Valencià en contra seua.
És probable que la Universitat (de València), pel que té de resistència cultural i de significació vital per als qui hem passat uns pocs anys estudiant-hi, siga l’àncora que uneix la capital al país. Jo mateix, que vaig estudiar a la Universitat “literària”… però a Burjassot (perquè feia Matemàtiques), continue vivint ara sense conéixer a penes València, i sense tindre-la per meua. I no és un sentiment exclusiu meu, crec.
Lligams familiars que no és el lloc per a exposar ací han cultivat en mi una afició (quasi morbosa, confesse) a llegir crítiques de llibres (de llibres que en la seua major part no he llegit ni llegiré…). I en aquest sentit, “Caràcters” és un lloc idoni on abandonar-se a aquesta curiositat llibresca. Estaré atent per a trobar-la.