Francesc Vila i Femenia

Quan parlem de llengua i cultura al País Valencià és més fàcil dir que tenim el que ens mereixem, i és que massa sovint els valencianoparlants només podem sentir-nos arraconats lingüísticament i abandonats culturalment. Però, no hem de perdre de vista que qualsevol avenç sempre és positiu, i que d’alguna manera continuem connectats amb els països veïns. A més a més, encara que al País Valencià la situació puga ser de mínims, cal pensar que no està resolta del tot a favor de ningú. [+]

De fet, hi ha elements on agafar-se per no morir ofegat enmig de la colonització cultural i lingüística que patim. Cal recordar que la llengua valenciana no s’ha ensenyat mai a les escoles tant com ara, que la societat civil inquieta no havia estat mai tan articulada i dinamitzada amb objectius i projectes de tota mena, que mai com ara s’han publicat tants llibres i discos d’autors valencians, ni tantes hores de televisió, espais de ràdio i pàgines de revistes escrites en la nostra llengua. Des del punt de vista editorial ho explica molt clarament el nou president de l’Associació d’Editors del País Valencià, Jesús Figuerola, en aquest vídeo.

Perquè, malgrat tot, hi ha projectes valents, capaços d’aprofitar totes les esquerdes i cada racó. I, davant d’aquestes possibilitats, la proposta no pot ser una altra que continuar creant espais d’actuació conjunta i aliances estratègiques en tots els sectors, especialment en el de la comunicació i la cultura. Sense perdre de vista que el principal motiu ha de ser empresarial, amb la professionalització i la innovació com a factors imprescindibles per treballar un mercat de país amb una llengua pròpia que, recordem-ho per si de cas algú encara ho dubta, té un potencial de catorze milions de persones. Molts països europeus ho voldrien i nosaltres això ací ho tenim mig fet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!