La revolució francesa, la independència dels Estats Units i la revolució russa van acabar amb els privilegis d’unes classes aristocràtiques parasitàries. També la revolució islandesa ha terminat amb els privilegis d’una casta parasitària en el segle XXI, la casta capitalista financera i especuladora, torno a recalcar, sense vessament de sang…
El 1714 segurament els catalans no podrien ni somniar en la llibertat del seu poble sense estar sotmesos al regim aristocràtic europeu imperant, amb les seves xarxes de control social local, ara borbòniques o ara austriacistes. L’abandonament de Catalunya a la seva sort per l’emperador Carles III d’Espanya i VI d’Habsburg recorda allò que va passar un segle més tard amb els Borbons Carles IV i el seu fill Ferran VII que van deixar el seu regne ocupat en mans de Napoleó i ells vivien de meravella a la cort de l’ocupant. Després, al final de la guerra van rebre el “seu rei” al crit de “viva las cadenas”.
Actualment la llibertat a Catalunya cobra un sentit total en la lluita per un sistema econòmic just, independent de l’estat parasitari espanyol i del règim vampíric capitalista i financer especulador europeu. És en aquest escenari capitalista que assoleix sentit ple el crit LLIURES O MORTS d’un Ermengol Amill a la Catalunya del segle XXI. I l’antecedent més pròxim no seria la nostra propia guerra de successió, sinò la suma de la revolució islandesa i la independència, per exemple, de Finlàndia de Russia o de la mateixa Islàndia respecte de Dinamarca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!