Castell de somnis de Francesc Aguilar

Aquesta història d’espies del Restaurant La Camarga em fa pensar en el soldat que a les trinxeres de la guerra, al temps que al seu costat morien centenars de companys esventrats, de fam, fatiga o malalties, llegia novel·les d’Agatha Christie en que la trama era resoldre algún assassinat.

Si mirem pel pany de la porta de l’asteroide 2012 DA14, podem veure que les històries de corrupció política i social al nostre entorn no són crims de saló, no són rumors de restaurants de luxe, són clams al carrer per les preferents, per Bankia, pels desnonaments, pels suïcidis, pel atur, pel tancament d’hospitals, per Urdangarin i Bárcenas, per la fam, per la destrucció de medi ambient, per l’especulació inmobiliària, per La Vegas, per les màfies ruses, italianes, americanes, per Método 3 o el CNI, per les pilotes de goma, pel fràcking que els bandits del PP i CIU estan disposats a introduir al nostre territori…

Estem en una fase de ensorrament social que només poden resoldre els moviments de masses, la revolta popular impulsada per la indignació col·lectiva. En aquest escenari, els llavis i la seva Camacho, la dinastia dels Pujols, el Camarga, el espies del PSC i el sistema polític català i espanyol se n’aniran a fer punyetes.