Castell de somnis de Francesc Aguilar

Com a republicà, home lliure i a més de ciències més que de lletres, abomino la gramàtica , especialment l’ortografia basada en l’etimologia de les paraules. Sóc un actiu defensor de l’escriptura fonètica i avorreixo els mandarins de les llengües, ja siguin universitats, acadèmies o instituts, que per la defensa gremial d’administradors de la cultura condemnem gernacions d’estudiants al patiment de l’aprenentatge de les regles gramaticals, les seves excepcions i les excepcions de les excepcions. Sóc un fervent defensor de l’esperantització de les llengües, de la regularització absoluta de tot els temps verbals i tota la gramàtica i ortografía etc. Cal deixar de respectar l’herència de quatre monjos medievals als quals anomenen “etimologia”, escrita en una esquifida producció de documents i còdex ronyosos com si allò fos la paraula de déu inalterable.

Veig que hi ha molt escriptor revolucionari en les idees però amb submissió absoluta a les tortuoses regles convencionals (convengudes entre un reduït grup d’auto anomenats l’autoritat en la llengua) opressores de milions d’infants escolars. Al cap i a la fi, guardians ultraconservadors d’un passat gens gloriós. Això ho dic tant de l’anglès com del francès i també de l’espanyol o el català.

Un exemple d’aquestes aberracions, en aquest cas de la gramàtica catalana, la tenim aqui:

Hi ha una sèrie de mots cultes, anomenats pseudoderivats o falsos derivats, que no s’escriuen com la resta de mots de la mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans.

Els derivats s’escriuen amb b o v segons la paraula primitiva, però hi ha uns quants mots que són pseudoderivats -mots manllevats directament del llatí- , que s’escriuen diferent dels derivats catalans:

Exemples:

PRIMITIU             DERIVATS CATALANS                 PSEUDODERIVATS

avet                    avetosa, avetada, avetar             abietina, abietàcies
avortar                avortament, avortí                       abortivitat, aborció
berbena                         —                                  verbenàcies
berruga               aberrugat, aberrugós                   verrucària, verrucòs
calb                    calbesa, calbejar                           calvície
cervell                 cervellet, cervellera                        cerebral, cerebel
corb                    corbera, corbató                          còrvids
corba                  encorbar, corbar                          curvatura, curvilini
deure                  devia                                         dèbit, debitori
escriure               escrivent, escrivà, escrivania         escriba
fava                    favera                                        fabàcia
llavi                     llavifés, llaviejar                          labial, labiat
lliure                   lliurecanvisme                             llibertat, liberal
moure                 moviment, movible, moviola         automòbil, immòbil
núvol                  ennuvolat, nuvolositat, nuvolós      nebulitzador
provar                 provatura, proveta, emprovador    improbable, probatori
sèu                               —                                    sebaci

Cal fer atenció perquè també s’escriuen diferent:

savi: savia, saviament, saviesa

saber: saberut, saberuda, sabidoria

Fora de l’àmbit de les b i v també és dona el cas com per exemple: de la paraula catalana boca fem els derivats catalans boqueta o bocassa; en canvi, el mot bucal, que semblaria un derivat de boca, prové directament del llatí BUCCA, i és per això que s’escriu amb una u i no amb una o com la resta de mots de la mateixa família.

Altres exemples:

corb, corbat, però curvatura, curvilini.

córrer, concórrer, però concurrència, ocurrència

doble, doblar, però duplicar, duplicitat.

dolç, endolcir, dolcesa, però dulcificar, edulcorar.

jove, jovent, joventut, però juvenil.

moc, mocar, mocós, però mucosa (substantiu), mucositat.

món, rodamón, però mundial, tercermundista.

nodrir, nodriment, però nutrició, nutrient, nutritiu.

ortiga, ortigós, però urticària.

ploma, plomatge, però plumífer.

pols (m.), polsera, però pulsació.

pols (f.), espolsar, polseguera, però pulverulent.

sorgir, ressorgir, però insurgent.

títol, subtítol, però titular, titulació, subtitular.

volcà, volcànic, però vulcanisme, vulcanòleg.

En l’àmbit de les dobles grafies tenim:

llei, però legislació.

llengua, però lingüística.

I a on jo volia anar: Corinna, però corona, quan “coronna” quedaria d’allò més xulo:

Per exemple: “Quant de glamur a la coronna: el rei i la prima donna, la Corinna”.