El vot en blanc de forma tàcita i implicita i en menor mesura el vot nul o l’abstenció significa un aval major a la formació més votada pel sistema i va en contra de la pluralitat, representació i veu dels partits minoritaris i minories.
Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Un dels llocs que Carroll va ometre en els seus relats van ser les aventures d’Alícia a la terra del vot blanc. No contaré les seves peripècies però descriuré la curiositat d’aquell país:
Era una democràcia singular en la qual hi havia eleccions a la càmera legislativa cada quatre anys. Hi havia cinquanta-dos circumscripcions electorals i tota la població rebutjava plenament els partits que es presentaven però respectuosa amb les regles votava en blanc…
Fins i tot els candidats del partit de la oposició votaven en blanc. Només votaven la seva candidatura els cinquanta-dos caps de llista del partit en el govern. La llei electoral d’aquell país no tenia en compte els vots en blanc, només decidien la composició de totes les cadires del congrés de diputats els vots a les llistes, per la qual cosa tots els escons del congrés de diputats eren ocupats pel partit en el govern.
Només amb l’aprovació de cinquanta-dos vots front a milions de vots en blanc, aquella càmera es constituïa amb tot els seus tres-cents cinquanta membres del partit guanyador, els debats eren curts o inexistents i així el parlament legislava amb molt avorriment durant quatre anys.
Aquest sistema electoral de comptabilització de vots i escons va ser posat en dubte amb l’arribada d’Alícia…( pot ser continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!