Castell de somnis de Francesc Aguilar

Ahir vam anar a celebrar les noces de plata d’uns amics al Celebrity
Lledó de Castelló. Va estar fantàstica la parella d’amics, els
convidats, l’actuació, vam ballar, xerrar , beure, menjar i fruir
pels descosits. Veure les fotos dels ara pares de família, uns
xiquets a l’església i els vestits que córpore insepult penjaven de
dues perxes a l’escenari barrejat amb els fluïts etílics et fan
sensible als temes monstre de l’existència, la
contemplació dels misteris dels canvis, el pas del temps, el poder
del sexe etc. L’homenatge o reverència cap al sagrat vincle de la parella es dóna en totes les religions i cultures.

Al dia següent passo a un pla molt més físic i matemàtic a rumiar
sobre les unitats de mesura aplicades per al pas del temps als
matrimonis…

No entenc perquè les noces de plata són als vint-i-cinc anys i no
uns números molt més rodons, als vint o als trenta, amb els seus
zeros (tenim vint dits entre mans i peus), etc. Em resisteixo a
creure que és perquè són la meitat de cinquanta anys de les noces
d’or. En aquest cas , les medalles d’or haurien de suposar doblar les
marques esportives de les de plata, i no és així, a voltes són
mil·lèsimes de segons les que separen unes d’altres. O al tennis i
esports derivats del frontó romà, la forma de puntuar en cap cas
segueix una lògica modular els números 15, 30, 40 i joc.

Proposo que les noces de plata es celebrin als trenta, les d’or als
cinquanta i les de platí als seixanta, per respecte als temps
biològics i donada la dificultat creixent d’arribar.

Per damunt de tot això però, penso que les ganes de festa és la
primera cosa que importa i sempre es pot fer la celebració dels
divuit ans i dos mesos, perquè sí, perquè volem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!